Les Empreses poden gravar als seus empleats sense necessitat d’informar prèviament a aquests sobre la instal·lació de càmeres.La potestat de vigilància i control de l’empresari sobre el treball, és un tema històricament compromès que, tot i que es troba recollit en el nostre ordenament jurídic, concretament en l’art. 20 de l’Estatut dels Treballadors, els nostres Tribunals sempre han posat límit a aquesta facultat.En el cas que ens ocupa, el Tribunal Constitucional (TC), seguint amb la línia doctrinal dels últims temps, que dóna major marge de maniobra a les Empreses, estableix una nova doctrina sobre la videovigilància, per la qual conclou que la instal·lació d’una càmera de vigilància per una empresa, sense haver informat prèviament als seus treballadors, simplement posant en l’entrada del seu establiment el distintiu informatiu de “Zona videovigilada” regulat per la Instrucció 1/2006 de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), compleix amb la normativa legal vigent i, concretament, amb l’obligació d’informar al treballador de la instal·lació d’aquests sistemes.La Sentència del nostre alt Tribunal de data 3 de març de 2016, analitza el cas d’una treballadora que sol·licita empara, en tant que va ser acomiadada per causes disciplinàries en base a unes gravacions que entenia que atemptaven contra el seu honor, dignitat i intimitat.L’Empresa va al·legar en la carta d’acomiadament que la treballadora s’havia apropiat de diners en efectiu de caixa, valent-se per provar aquest fet dels enregistraments de la càmera de videovigilància que havia instal·lat prèviament i sense informar als treballadors.En aquest supòsit, la càmera s’havia instal·lat damunt de la caixa registradora, mentre que l’Empresa havia detectat prèviament que faltava diners de caixa i que hi havia un nombre significatiu de devolucions.El TC conclou que les gravacions de l’Empresa estan justificades, que únicament s’han utilitzat amb la finalitat d’exercir el seu dret de control sobre el treball, entenent que no hem de confondre el fet que els treballadors han de ser informats, amb que es precisi el seu consentiment, sent en aquest cas que l’Empresa havia posat en l’entrada de l’establiment, un distintiu que informava de la instal·lació de càmeres de videovigilància en l’establiment.Així les coses, el TC entén que l’obtenció a través de càmeres de videovigilància d’imatges justificatives de l’acomiadament de la treballadora, compleix amb els requisits legalment prevists per a l’obtenció i tractament d’aquestes dades, doncs les dades obtingudes s’han utilitzat, de forma exclusiva, amb la finalitat d’exercir el control de la relació laboral, facultat aquesta que ostenta l’empresari.En aquesta sentència, l’alt Tribunal ha tingut en compte, alhora que la instal·lació del distintiu, que les gravacions obtingudes i l’ús d’aquestes guarden la deguda consideració a la dignitat de la treballadora.Tot i així, pel que fa a l’absència d’informació als treballadors de la seva instal·lació, el TC conclou que en contra de l’establert en l’art. 5 de la Llei Orgànica de Protecció de Dades, la validesa de les imatges captades mitjançant les càmeres de videovigilància, sense que s’hagi informat prèviament als treballadors, requerirà una anàlisi de cada cas concret.