Cada vegada són més els Jutjats que emparen als usuaris quan són enganyats i condemnen als bancs a reintegrar-los els imports estafats.

Amb els avanços tecnològics s’han multiplicat les estafes informàtiques als usuaris. S’han multiplicat els mètodes d’estafa, com el “phishing”, consistent en la suplantació de la identitat d’una persona després d’haver obtingut contrasenyes i informació confidencial fent-se passar el delinqüent per una institució financera de confiança mitjançant un missatge de correu electrònic o una trucada telefònica, o el Caller ID Spoofing, consistent a obtenir la mateixa informació mitjançant una trucada telefònica d’un número de telèfon real que l’usuari coneix.

Fins a la data els bancs s’emparaven en la suposada negligència de l’usuari en haver facilitat les seves dades sense confirmar la veracitat de la crida o del missatge.

No obstant això, els Jutjats i Tribunals han començat a donar la raó als usuaris en les seves demandes contra les entitats bancàries per a recuperar els diners que els han estafat, considerant que no hi ha negligència de l’usuari si no es demostra pel banc.

Així les coses, l’Audiència Provincial de Càceres, en la seva sentència 555/2023, de 18 de desembre, ha condemnat a UNICAJA BANC, S. a., ha retornar a un usuari 4.950,00.-euros, com a responsable per la transferència fraudulenta del citat import, després d’haver facilitat el client les seves dades en ser estafat mitjançant el mètode Caller ID Spoofing.

El Tribunal aprecia que perquè es pugui qualificar el comportament del client com no diligent s’ha d’acreditar que ha existit negligència greu.

El client va rebre un SMS fals del banc, considerant el Tribunal que s’ha de ser expert per a poder detectar que la comunicació rebuda era falsa i estableix que és el banc el que té els mitjans necessaris per a evitar bretxes de seguretat com l’ocorreguda.

En aquest mateix sentit, l’Audiència Provincial d’Alacant ha establert que és al banc a qui li correspon provar que l’operació ordenada és autèntica, és a dir, no és l’usuari el que ha de provar que va ser falsa, ja que els mitjans tecnològics per a això pertanyen al banc. En aquest supòsit es va condemnar a CAIXA RURAL CENTRAL a retornar 4.985,00.-euros.

Un altre exemple és la condemna a Caixa Rural d’Astúries a abonar la quantia de 5.828,35.-euros perquè la usuària no tenia perquè conèixer que l’adreça de la pàgina web del missatge tenia domini de Rússia.