La Inspecció de Treball afirma que els Riders són assalariats amb tots els drets i no treballadors autònoms, mentre que el model de relació laboral de Deliveroo no s’ajusta a la realitat.
El criteri de la Inspecció, xoca amb el criteri de Regne Unit, on un Tribunal determinava que els repartidors de la plataforma eren, de facto, Treballadors per Compte Propi o, la qual cosa és el mateix, Autònoms.
Així les coses, i després de les primeres actuacions inspectores dutes a terme a València i Madrid, La Inspecció de Treball s’ha centrat en les plataformes on-line de repartiment de menjar a domicili, com Deliveroo o Glovo, les actuacions Inspectores s’han propagat per tota Espanya, puix que l’òrgan Administratiu entén que, atenent al resultat de les actuacions ja concloses, en les quals s’ha determinat que els repartidors Autònoms tenen en realitat una relació laboral encoberta, són totalment anàlogues en la resta del territori.
Si ben els anomenats “Riders” subscriuen un contracte de prestació de serveis professionals, el principi de irrellevància de el “NOMEN IURIS”, és de vital importància en aquest supòsit, puix que “les coses són el que són i no el que les parts diuen que són en el contracte subscrit”.
En aquest sentit, l’important del contracte existent inter-parts no és el que s’hagi posat en el mateix, o la denominació que se li doni, sinó la naturalesa real d’aquest contracte.
La Inspecció de Treball, en el cas de València, considera que els Riders estan completament sotmesos a les decisions de la companyia quan, puix que és aquesta qui determina els horaris de prestació de servei i els serveis que ha de realitzar.
D’igual manera, l’Empresa controla l’activitat del Rider puix que, en el supòsit que es trobi realitzant un servei i estigui aturat, li arriba un missatge de l’aplicació, en el qual es diu “Sabem que has recollit la comanda, però veiem que no et mous, posa’t en moviment!” o, en el cas que la companyia entengui que el temps de lliurament que ha realitzat no és l’adequat, envia un missatge tipus “cal millorar els temps”. Aquest tipus d’actuacions denoten el control que exerceixen aquestes plataformes, sobre les persones que presten el servei, la qual cosa és del tot incompatible amb una relació d’índole professional.
En definitiva, Deliveroo controla que els seus treballadors realitzen el servei segons les seves directrius, que es troben a la zona adequada, segons el lliurament a realitzar i que compleixen degudament el seu horari, amenaçant amb sancionar-los en el cas d’incompliment.
Al seu torn, l’empresa fa recomanacions sobre la forma en què han de vestir aquests Riders i els manifesten que són relacions públiques de l’Empresa, puix que són la imatge que rep el client final.
I la cosa no queda aquí, han de portar el logo de l’Empresa, els informen sobre la missió i visió de la mateixa, a més d’haver de formar a altres Riders per realitzar el treball, això és, la formació és a càrrec de l’Empresa.
Atenent a tots aquests fets, sent a més que els Riders són els amos de la bicicleta, però el fruit obtingut de la seva prestació de serveis és totalment aliè, sent que existeix alienitat en els riscos adquirits per les pràctiques dutes a terme per aquests, no tenen organització pròpia, ni tenen la titularitat del resultat obtingut de la seva prestació de servei, es conclou que els Riders són FALSOS AUTÒNOMS i, en conseqüència, són considerats per la Inspecció de Treball com a Treballadors per COMPTE D´ALTRI.
Conseqüentment, l’Empresa haurà de donar-los d’alta com a treballadors per compte d’altri i regularitzar les cotitzacions de tots ells en Seguretat Social, una vegada l’acta d’Inspecció sigui ferma ja que s’ha anunciat que procediran a impugnar la mateixa, acollint-se en la recent regularització que han dut a terme, passant a aquests treballadors a la modalitat de Treballador Autònom Econòmicament Depenent (TRADE), modalitat aquesta que, entenem, tampoc donarà cobertura a la naturalesa real de la relació.
De vital importància ha estat el fet que el control de la plataforma digital és de l’Empresa, ja que les conclusions es poden estendre a tots els negocis basats en plataformes virtuals.
Són moltes les companyies emergents actualment que, sense assumir el risc de la prestació del servei pròpiament aquesta, obtenen uns resultats desorbitats, atenent a la dràstica reducció de costos que suposa mancar d’estructura real. És el cas, per exemple, d’empreses com UBER o CABIFY que, sense tenir ni un sol cotxe en plantilla, s’està fent amb el mercat del lloguer de cotxe amb conductor, o AIRBNB, plataforma dedicada al lloguer d’habitatges de tercers.
Leave A Comment