Els hereus disposen d’un termini de 20 anys per acreditar la seva condició com a tals i accedir als diners.No és cert que després de la defunció del seu titular els diners dipositats en un compte bancari acabi en mans d’aquesta entitat. Durant 20 anys el banc podrà manejar aquests diners i tenir-ho disponible en les seves arques per si arribés un hereu; transcorregut aquest temps el capital passarà definitiva i obligatòriament al Tresor Públic, tal com ve recollit en l’article 18 de la llei 33/2003 del Patrimoni de les Administracions Públiques: saldos i dipòsits abandonats.Abans d’arribar a aquest extrem, existeixen uns passos que els afins del difunt han de donar per disposar del compte, si tenen dret a això.No existeix un procediment sistemàtic perquè el banc s’assabenti de la defunció dels seus clients. Moltes entitats solen citar als pensionistes més grans una vegada cada tres mesos perquè donin fe de vida, és a dir, perquè demostrin que estan vius.Dret a l’herènciaGeneralment són els familiars els qui comuniquen la defunció al banc. L’entitat no podrà proporcionar cap tipus d’informació sobre el compte del difunt fins que els sol·licitants no demostrin que tenen dret a l’herència. Per a això hauran d’aportar tres documents:

  1. El certificat de defunció del Registre Civil.
  2. El certificat del Registre d’últimes Voluntats, que centralitza tots els testaments elaborats davant els notaris espanyols. El registre únicament comunica en quina data i en quina notaria va ser redactat l’últim testament de la persona morta.
  3. Una còpia del testament és un altre dels documents que aportaran els hereus al banc perquè se’ls doni permís d’accés al compte. Si el difunt no ha deixat cap disposició, els sol·licitants presentaran a l’entitat una declaració notarial en la qual donen fe que són els seus hereus legítims (“declaració d’hereus abintestat”).

A més, resulta imprescindible demostrar davant el banc el compliment de les obligacions fiscals mitjançant la presentació de l’autoliquidació de l’impost de successions i donacions, per a això tenen un termini de sis mesos des de la defunció.Bloqueig del compteQuan té constància de la defunció del titular del compte, el banc immediatament la bloqueja. El que significa que fins que els hereus no demostrin tal condició i hagin complert amb Hisenda, tots els pagaments per als subministraments habituals domiciliats en l’entitat se segueixen pagant, però és impossible treure diners. Si el compte tenia més d’un titular, queda bloquejada només la part corresponent al difunt.Desconeixement dels comptes del difuntUn cas “rar” i que no obstant això sol donar-se, és el dels qui s’assabenten de la defunció del seu familiar una vegada passat cert temps. En aquest supòsit, no és infreqüent que els parents ignorin per complet si el seu familiar tenia un compte en algun banc. Acudiran llavors a l’Agència Tributària, l’únic organisme que posseeix aquest tipus d’informació, i l’obtindran aportant els mateixos documents que presentaran al banc per demostrar que són els hereus.Compte corrent en l’oblitSi ningú ha comunicat a l’entitat la defunció del titular d’un compte ni es presenta per reclamar l’herència, els sistemes informàtics del banc estan programats per detectar certes anomalies que podrien indicar la mort del titular. En aquest cas, el banc suspèn els pagaments i queda a l’espera. Als 20 anys, els diners passen al Tresor i no és reversible.