El Tribunal Suprem ha establert que el pare o mare que visqui amb els seus fills i la seva nova parella a la casa familiar perd l’ús d’aquest habitatge.

La Sentència del Tribunal Suprem de 20 de novembre de 2018 confirma l’extinció del dret d’ús de l’habitatge per considerar que l’entrada d’un tercer en l’immoble feia que aquest perdés la seva naturalesa d’habitatge familiar, servint d’ús a una família diferent.

ANTECEDENTS DEL CAS:

  • Una parella de Valladolid es va divorciar i la dona es va quedar amb els seus fills menors a la casa que havien compartit, propietat de tots dos cònjuges al 50%.
  • Passat un temps va entrar a viure la seva nova parella, per la qual cosa l’exmarit la va demandar.

QUÈ DIU EL TRIBUNAL SUPREM:

  • El dret a residir en l’habitatge familiar es manté “en tant que es conservi aquest caràcter familiar”.
  • En el cas present, aquest caràcter ha desaparegut no perquè la mare i fills han deixat de viure, sinó per l’entrada d’un tercer.
  • L’interès dels fills no pot desvincular-se del dels seus pares: La mateixa decisió adoptada en el seu dia pels pares de posar fi al matrimoni, l’han de tenir ara per actuar en benefici i interès dels seus fills respecte de l’habitatge.
  • Existeixen solucions econòmiques que permetrien la conciliació d’interessos com, per exemple, que el tercer compri la part de la casa al cònjuge que no resideix en ella.

Es fa necessari recordar que la Sentència del Tribunal Suprem analitza aquesta situació a l’empara de la normativa del Codi Civil i resol en la mateixa línia del que ja recull expressament el Codi Civil de Catalunya que en el seu article 223-24. b), relatiu a l’extinció del dret d’ús, preveu que el dret d’ús de l’habitatge s’extingeix “per matrimoni o per convivència marital del cònjuge beneficiari de l’ús amb una altra persona“.