Les demandes per responsabilitat civil derivades de caigudes són cada vegada més nombroses.

La tendència dels tribunals en aquests supòsits és donar la raó al perjudicat quan existeixi una falta de cura o de precaució en les mesures de vigilància o manteniment.

L’article 1902 del Codi Civil disposa:

El que per acció o omissió causa mal a un altre, intervenint culpa o negligència, està obligat a reparar el mal causat.

Per tant, segons el que es disposa en aquest article, es requereix:

  • Que es tracti d’una acció o omissió negligent o culposa imputable a persona o entitat.
  • Que es produeixi un mal material o moral, acreditat.
  • Que hi hagi una relació de causalitat entre l’acció o omissió i el mal reclamat.

Una recent Sentència de l’Audiència Provincial de Madrid de 24 de Gener de 2019 condemna a un supermercat a indemnitzar a una clienta per considerar que es van ometre per part d’aquest, les mesures de vigilància, cura o manteniment.

En aquest supòsit, la clienta va relliscar en el líquid que hi havia en el sòl i va caure en l’aparcament del local.

El Jutge va considerar que en aquest cas es van complir els requisits establerts en l’article 1902, determinant que un dels riscos previsibles és precisament les relliscades dels clients a causa de la caiguda de productes en el sòl, tant en el propi supermercat com en locals annexos com l’aparcament.

Per tant, l’omissió culposa de l’entitat justifica la responsabilitat que se li va atribuir i en conseqüència va haver de fer front a les lesions sofertes per la clienta derivades de la caiguda.

Així, en la referida Sentència s’argumenta fins i tot que el fet que la clienta transités per una zona que està exclosa del trànsit dels vianants no exonera de responsabilitat al supermercat, ja que en un pàrquing cal creuar per zones no per als vianants, per exemple, per a accedir al vehicle o per a portar el carro al seu lloc.

No obstant això, no podem concloure que totes les caigudes donen lloc a indemnització, perquè no podrà apreciar-se responsabilitat en els casos en els quals la caiguda es deu a distracció del perjudicat o s’explica en el marc dels riscos generals de la vida per tractar-se d’un obstacle previsible per a la víctima.

En definitiva, s’haurà d’analitzar el cas concret per part d’un advocat per a valorar la viabilitat d’una possible demanda d’indemnització per danys i perjudicis.