En compres d’habitatges sobre plànol en què el comprador anticipi part del preu ingressant-ho en un compte bancari del promotor que no sigui especial o estigui avalat, el banc respondrà d’aquests imports.El Tribunal Suprem fixa aquesta qüestió com a doctrina en la seva Sentència de 21 de desembre de 2015.El supòsit de fet que analitza aquesta Sentència es refereix a un contracte de compravenda d’un habitatge en construcció, entre un promotor i una persona que va lliurar a compte del preu final, diverses quantitats.Els diners lliurats es van dipositar en un compte corrent de la promotora que aquesta tenia en l’entitat bancària codemandada.Arribat el termini de lliurament de l’habitatge, aquesta no s’havia finalitzat i no va poder ser lliurada al comprador, per la qual cosa aquest va sol·licitar al Jutjat la resolució del contracte i la devolució dels diners lliurats en compte, demandant a la promotora i a l’entitat bancària en la qual s’havia dipositat els diners.En la primera instància, el Jutjat va donar la raó al comprador, va resoldre el contracte i va condemnar al promotor i a l’entitat bancària a retornar els diners.L’entitat bancària va apel·lar la sentència i va ser favorable per part de l’Audiència provincial que la va absoldre.El comprador va recórrer davant el Tribunal Suprem que va dictar sentència estimant aquest recurs i condemnant a l’entitat bancària.La qüestió radica en l’aplicació de la Llei 57/1968, que estableix que els promotors han de rebre els pagaments a compte a través d’una entitat bancària, en un compte especial, separada de qualsevol altra del promotor i que únicament respongui per a despeses de construcció o bé aquest compte estigui avalat. Per a l’obertura d’aquest compte bancari, l’entitat financera, “sota la seva responsabilitat”, exigirà la corresponent garantía.L’objecte en qüestió és analitzar quin abast té l’expressió “sota la seva responsabilitat” ja que la citada Llei 57/1968 és anterior a la Constitució Espanyola, no obstant això, aquesta reforça la citada norma a través de l’article 47, que es refereix al dret a un habitatge digne i l’article 51 sobre la defensa dels consumidors.En conseqüència, el Tribunal Suprem acaba establint que quan l’entitat bancària en la qual es realitza el dipòsit, no obre un compte especial ni exigeix aval al promotor i els imports ingressats han desaparegut, aquella ha de respondre solidàriament amb el promotor i retornar al comprador les quantitats lliurades.Aquesta doctrina ja ha estat aplicada per les audiències provincials, com per exemple l’Audiència Provincial de València en Sentència de 28 de gener de 2016.