Si el centre posa els mitjans, imposa el preu del curs, els horaris, el preu/hora de les classes impartides i els alumnes, la relació del professor/a amb el centre, és laboral.

Aquest és el criteri de la Sala social del Tribunal Suprem, establert en la Sentència dictada el passat 29 d’octubre, per la qual declarava l’existència de Relació Laboral entre un professor i l’acadèmia privada per a la qual prestava serveis i, per tant, la consideració d’Acomiadament, l’extinció del contracte per part del Centre.

El cas objecte de la present resolució és el d’un professor, que estava prestant serveis com a Autònom per a una Acadèmia de formació ocupacional, el qual subscrivia contractes específics per a cada curs que realitzava. En aquests contractes s’establia la data d’inici i finalització, les hores a realitzar, els horaris i el preu per hora que percebria.

Després de no rebre cap comunicació per part del centre, el professor va remetre burofax a l’empresa, requerint la informació sobre els cursos que tenia assignats per al següent trimestre i, en cas de no obtenir resposta, entendria que prescindien dels seus serveis i, per tant, que havien procedit al seu acomiadament “de facto”.

Tant el Jutjat Social núm. 3 dels de Barcelona, com el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, van desestimar les peticions del professor, per tant, entenien que no existia relació laboral i, conseqüentment, no existia cap acomiadament, entenent que la relació del professor amb el centre era com a Treballador Autònom.

Al contrari que en instàncies anteriors, l’Alt Tribunal considera que es tracta d’una Relació laboral i no professional, ja que es donen els criteris d’alienitat, que caracteritza a les relacions laborals.

En aquest sentit, el lloc de la prestació de serveis el facilita el centre de formació, igual que els mitjans materials, els horaris, els preus dels cursos i els alumnes i alumnes, els estableix, d’igual manera, el centre de formació i aquest s’encarregava de cobrar aquests imports, factors que denoten el caràcter laboral de la relació del professor amb l’Empresa.

La Sala, es basa en Jurisprudència pròpia per a determinar quins criteris han de tenir-se en compte, a l’hora d’establir si existeix o no relació laboral, com el cas, entre altres, de la Sentència 44/2018 de 24 de gener de 2018, sent que, el fet que el centre no visi el contingut o desenvolupament dels cursos, és a dir el professor, en aquest cas, el que avaluï a l’alumnat, no desvirtua el caràcter laboral de la relació existent entre totes dues parts, en tant que “això entra dins de la llibertat de càtedra”.

Conclou l’Alt Tribunal que, en el present suposat “no cal dubtar de la concurrència d’aquesta nota de dependència, entesa com la subjecció del treballador, encara en forma flexible i no rígida, a l’esfera organicista i rectora de l’Empresa”.

A la vista del contingut de la Sentència analitzada en el present blog, cal preguntar-se Estarem a les portes d´un nou cas “Glovo” o “Deliveroo”, produint-se un al·luvió de demandes de reconeixement de drets? Hem d’esperar per a veure els efectes que es causen en el sector de la formació.