El Ple del Tribunal Constitucional ha declarat, per unanimitat, la inconstitucionalitat i, per tant, nul·litat, el càlcul de la pensió de Jubilació de treballadors i treballadores a temps parcial, ja que considera que aquest càlcul és discriminatori i vulnera els principis d’igualtat i de no discriminació de la dona.

Aquesta fallada, del qual hem tingut coneixement, però no s’ha publicat el text íntegre, resolia una qüestió interna d’inconstitucionalitat, plantejada per la Sala Segona de l’Alt Tribunal, declara NUL el paràgraf 1r de la Regla III – C de la Disposició Addicional SETENA – Apartat 1 del Reial Decret Legislatiu 8/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, concretament, la modificació d’aquest precepte duta a terme a través de l’art. 5.2 del Reial Decret-llei 11/2013, de 2 d’agost, per a la Protecció dels Treballadors a Temps Parcial i altres mesures urgents en l’Ordre Econòmic i Social.

A criteri del ple, aquesta modificació legislativa vulnera el dret a la igualtat entre treballadors i treballadores que presta serveis a temps complet i a temps parcial, en el càlcul de les seves respectives Pensions de Jubilació, tenint en compte la fórmula establerta per a computar els períodes de cotització, en cada cas.

De la mateixa manera, l’Alt Tribunal considera que es produeix una discriminació indirecta per raó de sexe, ja que la gran majoria dels contractes parcials són subscrits per dones. A més, constitueix una discriminació indirecta per raó del sexe, per la qual cosa aquest col·lectiu es veu especialment afectat, per l’impacte negatiu d’aquest càlcul establert i ara anul·lat per la resolució objecte de la present anàlisi.

En aquest sentit, la fallada considera que la modificació objecte de valoració Jurídica, genera una desigualtat de tracte en faltar els requisits de “justificació objectiva i raonable” de les diferències que estableix. De la mateixa manera, l’Alt Tribunal considera que amb aquest canvi normatiu “es trenca també amb la proporcionalitat des del moment en el qual, a una reducció raonable de la base reguladora per al treballador a temps parcial en funció de la seva menor base de cotització, afegeix una reducció també del període de cotització per a fixar la quantia de la prestació (percentatge sobre la base), la qual cosa no es fa amb el treballador a temps complet”. Segons el criteri de Tribunal Constitucional, “…no resulta justificat que s’estableixi una diferència de tracte entre treballadors a temps complet i treballadors a temps parcial, no ja quant a la reducció de la base reguladora per al treballador a temps parcial en funció de la seva menor base de cotització, sinó quant a la reducció addicional de la base reguladora mitjançant un percentatge derivat d’un “coeficient de parcialitat”, la qual, a efectes pràctics, redueix el nombre de dies cotitzats, la qual cosa no només perjudica l’import de la Pensió dels treballadors i treballadores a temps parcial, sinó que, segons els percentatges de contractació parcial, afecta, de forma significativa, a les dones, raó per la qual la fallada recull el caràcter discriminatori, encara que sigui de forma indirecta, el precepte objecte d’avaluació, en aplicació del que s’estableix en l’art. 6.2 de la Llei orgànica 3/2007 de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes i, per tant, vulnera l’art. 14 de la Carta Magna.

De la mateixa manera, el Tribunal Constitucional no estableix l’aplicació, amb caràcter retroactiu d’aquesta resolució, puix que no existeixen conflictes individuals o col·lectius anteriors a aquesta, tenint en compte que la majoria de les pensions generades a temps parcial, segons dades del Govern, són complementades, puix que es troben per sota de l’import mínim de Pensió de Jubilació garantit, pel nostre sistema de Pensions.