L’obligació dels pares de prestar aliments als fills no és per sempre.

Quan els fills finalitzin o cessin els seus estudis o estiguin en condicions d’accedir al mercat laboral, la pensió deixa de tenir fonament i s’extingeix.

Els tribunals s’han pronunciat sobre aquest tema, destacant en aquest sentit la Sentència de l’Audiència Provincial de Granada de 21 de Setembre de 2018 en la qual el jutge extingeix la pensió alimentària a una filla que va complir els 31 anys, en estar capacitada per a accedir al mercat laboral.

L’article 142 del Codi Civil assenyala, en relació  al dret d’aliments entre parents que “Els aliments comprenen també l’educació i instrucció de l’alimentista mentre sigui menor d’edat i encara després quan no hagi acabat la seva formació per causa que no li sigui imputable”.

En els processos matrimonials i de ruptura de parelles de fet en els quals no hi hagi acord, serà el jutge, segons determina l’article 93 del Codi Civil, el que acordarà la contribució de cada progenitor per a satisfer els aliments, adoptant les mesures convenients per a assegurar l’efectivitat i acomodació de les prestacions a les circumstàncies econòmiques i necessitats dels fills a cada moment.

En la sentència referenciada, es tracta de nou aquest tema, estimant el recurs del pare que venia obligat a prestar aliments a una filla que ja comptava amb 31 anys a la data de la resolució judicial.

Encara que el Jutjat de Primera Instància va considerar adequat mantenir la pensió de 150 euros mensuals a la filla major d’edat, l’Audiència Provincial no comparteix la tesi exposada pel jutjat, que els fills encara continuaven convivint amb la mare.

Ens recorda l’Audiència la necessària vocació temporal de la pensió d’aliments establerta a favor dels fills. Una vegada que aquests finalitzen els seus estudis, cessen en aquests, s’incorporen al món laboral, o estan en condicions d’accedir a aquest, la pensió atorgada en el procediment matrimonial dels pares ha d’extingir-se.

No obstant això, l’obligació de prestar aliments als fills menors o incapacitats no ofereix cap dubte, i així ve determinat no només en el Codi Civil, sinó en la pròpia constitució, perquè l’article 39 en el seu apartat tercer, proclama l’haver dels pares d’assistir en tot ordre als fills haguts dins o fora del matrimoni, durant la seva minoria d’edat i en els casos en els quals legalment procedeixi.

Per tant, en el cas analitzat per l’Audiència de Granada, es va declarar l’extinció de la pensió, en haver aconseguit la filla una edat en la qual li és possible proveir-se per si mateix a les seves necessitats i fonamenta aquesta resolució en l’article 152.3 del Codi Civil que assenyala com a causa d’extinció de l’obligació de donar aliments, «quan l’alimentista pugui exercir un ofici, professió o indústria, de manera que no li sigui necessària la pensió alimentària per a la seva subsistència».