Encara que les necessitats productives, obliguin les Empreses a modificar la jornada dels seus empleats, ha de preavisar aquest canvi amb, almenys, 5 dies d’antelació.

Aquest és la fallada de la Sala social del Tribunal Suprem, recollit en la seva Sentència del passat 11 de desembre de 2019, en la qual resol el Recurs de Cassació interposat pel Sector Fed. Ferroviari de la Confederació General de Treball, enfront de la Sentència de la Sala social de l’Audiència Nacional que va desestimar la demanda interposada per CGT, a la qual es va adherir CCOO i en la qual se sol·licitava que es declarés contrari a dret, el preavís de 48 hores recollit en l’acord de desenvolupament professional, per al personal pertanyent al col·lectiu de conducció.

En aquest sentit, l’Acord de desenvolupament professional del conveni col·lectiu d’aplicació, en el seu art. 4.1 apt. 8è establia que “Exclusivament per als serveis de viatgers, a fi de dotar d’una major flexibilitat al sistema productiu, i fins a completar el nombre de jornades establertes en el conveni col·lectiu d’aplicació, es podran llevar fins a quatre descansos anuals per treballador dels programats en el seu calendari laboral … mitjançant un preavís mínim de quaranta-vuit hores d’antelació a la prestació del servei…”

L’alt Tribunal anul·la aquest precepte puix que, els pactes sectorials, només poden millorar les normes convencionals d’aplicació i, en el cas motiu de recurs, el preavís de 48 hores, és contrària a la Llei, en tant que l’art. 34.2 de l’Estatut dels Treballadors, el qual estableix un preavís mínim de 5 dies, per als supòsit de distribució irregular de la jornada de treball, per causes productives.

Així les coses, si bé es determina que els sistemes de distribució irregular de jornada, per necessitats productives, són totalment lícits, a l’empara del que s’estableix en l’art. 34.2 del ET, fins al límit del 10% de la jornada laboral en còmput anual, no cal menyscabar el dret al preavís de 5 dies, a fi que el treballador tingui coneixement de “l’hora de la prestació de treball resultant d’aquesta modificació”.

La fallada ara analitzada, contradiu així el criteri de la Sala social de l’Audiència Nacional, que va donar lloc al recurs ara resolt, la qual va desestimar la sol·licitud de la representació dels treballadors, en considerar que el cas jutjat no deriva d’una distribució irregular unilateral aplicada per l’empresa, sinó de “un supòsit diferent d’assignació de jornada”, acordat en el Conveni Col·lectiu d’aplicació i, per tant, al qual, al seu criteri, no li era aplicable el que s’estableix en el ET.

En aquest sentit, el Tribunal Suprem convé que aquest preavís, de 5 dies, en la modificació de l’horari, ha de ser respectat sempre, encara que es tracti d’acords inter-parts.