Una empresa d’articles de viatge obté la reducció de la renda del lloguer a conseqüència de les restriccions de mobilitat.

El jutjat de Primera Instància Nº 8 de Múrcia, en Sentència núm. 176, de 1 de setembre de 2021, ha decidit reduir la renda de lloguer per tractar-se d’un negoci d’articles de viatge que, evidentment, s’ha vist afectat per les restriccions de mobilitat durant la pandèmia, aplicant la coneguda clàusula rebus sic stantibus, això és el desequilibri econòmic entre les obligacions de les parts.

En el contracte d’arrendament s’establia que la renda era variable i es calculava en funció de la facturació de la societat arrendatària, però s’establia una renda mínima, semblança a les famoses clàusules sol de les entitats bancàries.

Com no va poder ser d’una altra forma, les restriccions de mobilitat causades per la pandèmia van provocar la reducció de les vendes de productes de viatge i, conseqüentment, la reducció de facturació dels empresaris dedicats a aquesta activitat.

En el supòsit que ens ocupa, la renda mínima pactada era molt superior al càlcul de la renda variable, la qual cosa feia inviable el manteniment del contracte d’arrendament, ja que la societat inquilina no aconseguia la facturació suficient per a cobrir-la.

Per això, el jutge decideix suprimir la renda mínima i que la renda de lloguer sigui la resultant de la facturació real de l’arrendatària, i això fins al 31 de desembre de 2021 sense perjudici de la seva “pròrroga” si hi hagués un rebrot del COVID-19.

A més, prohibeix la inclusió de la societat inquilina en tota mena de fitxers de morosos i suprimeix la clàusula de durada del temps d’obligat compliment.