A partir del 14 de abril del present any, totes les empreses han de tenir un registre salarial o retributiu, del total de la seva plantilla, diferenciat per gènere.

El RD 902/2020, de 13 d’octubre, d’Igualtat retributiva entre dones i homes, ve a donar contingut al que s’estableix en l’art. 28 del Reial Decret Legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre, de l’Estatut dels Treballadors, el qual estableix, en el seu apartat 2), l’obligació de l’empresa de portar un registre amb els valors mitjans dels salaris, els complements salarials i les percepcions extrasalarials de la seva plantilla, desagregats per sexe i distribuïts per grups professionals, categories professionals o llocs de treball iguals o d’igual valor.

Així les coses, el registre salarial o retributiu, és una mesura de transparència retributiva, mitjançant la qual les empreses queden obligades a realitzar un registre, o auditoria, dels salaris mitjans, complements salarials i percepcions extrasalarials de tota la plantilla de treballadors diferenciats per gènere.

La fi de la implementació d’aquesta mesura és el de garantir l’aplicació efectiva del principi d’igualtat de tracte i no discriminació en matèria retributiva entre dones i homes, per la qual cosa les empreses hauran d’integrar i aplicar el principi de transparència retributiva.

El registre salarial haurà de tenir el format establert pel Ministeri de Treball i Economia Social i incloure els següents conceptes, per a cadascun dels quals s’haurà de calcular la bretxa de gènere:

  • Salari total anual i bretxa de gènere.
  • Salari basi anual i bretxa de gènere.
  • Complements salarials anuals i bretxa de gènere.
  • Percepcions extrasalarials i bretxa de gènere.
  • Percepcions anuals per hores extraordinàries i per hores complementàries i bretxa de gènere en aquests conceptes.

En aquest registre salarial han d’incloure’s tot el personal adscrit a l’empresa, sense excepcions, això és, ha d’incloure’s a directius i al personal d’alta direcció.

Podran tenir accés a aquesta informació, la representació dels treballadors i treballadores, en el supòsit que existeixi aquesta representació, els quals tindran accés a la informació total del registre salarial. En el cas que no existeixi representació social, qualsevol treballador o treballadora que el sol·liciti, podrà tenir accés directe, però únicament a les dades de les diferències percentuals existents, en el seu cas, de la mitjana de retribucions de dones i homes.

La norma estableix que el període de referència d’aquest registre retributiu serà, amb caràcter general, d’un any natural, sense perjudici de les modificacions que siguin necessàries realitzar, en el supòsit d’alteració substancial de qualssevol dels elements que integren el registre.

Bé per les dades llançades del registre salarial, en el supòsit que s’entengui que hi ha concurrència de discriminació salarial per raó de gènere, o bé perquè no disposin d’aquest, les empreses podran ser objecte de sancions administratives o fins i tot d’accions judicials.

Aquesta és una mesura que pretén garantir el precepte de, a treball d’igual valor, mateixa retribució, esperem que aquesta mesura serveixi, de veritat, per a alguna cosa més que per a ser una nova font de recaptació administrativa.