Les nòmines dels treballadors i treballadores han de ser clares i de fàcil comprovació per cadascun d’ells, a fi de confirmar que el pagament és correcte.

Encara que pot semblar que això és més que evident i que no seria necessari recordar-ho, recentment, la Sala social del Tribunal Suprem, en Sentència 361/2019 de 17 de gener (Rec. 2000/2017), ha desestimat el Recurs de Cassació interposat per una Empresa, havent de recordar com ha de ser el contingut de la “fulla de salaris”.

L’Alt Tribunal estableix en el FONAMENT SEGON de la Resolució ara analitzada que “… el contingut de la nòmina ha de ser transparent, – de fàcil comprovació dels conceptes pagats-, i que el càlcul i import de cadascun aquests conceptes, pugui realitzar-se amb el número mínim d’operacions matemàtiques, i sense necessitat d’acudir al registre de dades…”.

En el supòsit que ha estat analitzat pel Tribunal Suprem, a petició de l’Empresa, que va interposar Recurs de Cassació enfront de la Sentència de la Sala social de l’Audiència Nacional, en Resolució del Conflicte Col·lectiu instat per la Confederació General de Treballadors (CGT) i a la qual es van adherir diversos sindicats, la qual sol·licitava que es declarés “el dret de la plantilla al fet que l’Empresa lliuri les nòmines amb la deguda claredat i separació les diferents percepcions quan l’empresa abona les millores pactades en l’art. 63 del Conveni Col·lectiu i quan els treballadors amplien o redueixen la jornada” i que va ser estimada íntegrament per l’Audiència Nacional.

En entendre de la Sala social del Tribunal Suprem “…el model de rebut de salaris que empra la recurrent no s’ajusta als requeriments de separació de conceptes i claredat que requereix l’art. 29-1 del ET que en el particular que ens ocupa és desenvolupat per l’Ordre abans citada que en el seu Annex estableix un model de rebut que ha estat modificat per l’Ordre E55/2098/2014, de 6 de novembre.”

En aquest sentit, l’art. 29.1 del Reial decret 2/2015, de 23 d’octubre, pel qual s’aprova l’Estatut dels Treballadors, en el seu paràgraf tercer, estableix que “… El rebut de salaris s’ajustarà al model que aprovi el Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, tret que per conveni col·lectiu o, en defecte d’això, per acord entre l’empresa i els representants dels treballadors, s’estableixi un altre model que contingui amb la deguda claredat i separació les diferents percepcions del treballador, així com les deduccions que legalment procedeixin.”

En aquest supòsit, l’empresa recurrent obligava els seus treballadors a tenir un control del nombre de dies i d’hores treballades i a haver de realitzar càlculs “més o menys complexos”, a fi de poder confirmar que el salari abonat per l’Empresa era el correcte, la qual cosa és totalment contrari al principi de senzillesa i transparència esgrimit per l’Alt tribunal.

Així les coses, la Sentència conclou que “el model de rebut de salaris que empra l’empresa demandada no s’ajusta als requeriments de separació de conceptes i claredat” i, per tant, desestima el Recurs de Cassació interposat per aquesta, confirmant així la Sentència de la Sala social de l’Audiència Nacional.

Cal insistir que, tant els conceptes de nòmina, com els càlculs de cadascun d’ells, sobretot si els conceptes abonats són variables, han de tenir una lògica senzilla i clara, a fi d’evitar possibles reclamacions per part dels treballadors i treballadores de les Empreses.