Com a conseqüència de l’alt nombre de turistes, s’ha tornat una pràctica comuna l’ús de pisos per a lloguers turístics.

En els últims anys s’ha incrementat de manera considerable el nombre d’habitatges destinats a lloguers com a apartaments turístics, en molts d’aquests casos als propietaris els sorgeixen dubtes sobre la fiscalitat d’aquest arrendament.

Abans d’analitzar la subjecció a IVA del lloguer turístic, hem de diferenciar entre el lloguer turístic com a servei d’hostalatge o com a lloguer d’habitatge:

  • Els serveis d’hostalatge es caracteritzen per estendre l’atenció als clients més enllà de la mera posada a la disposició d’un immoble o part d’aquest. Normalment comprèn la prestació de serveis com:
    • Recepció i atenció permanent i continuada amb un espai destinat a aquest efecte.
    • Neteja periòdica de l’immoble i l’allotjament.
    • Canvi periòdic de roba de llit i bany.
    • Altres serveis (bugaderia, restauració, premsa, custòdia de maletes, …).
  • No es consideraran serveis d’hostalatge, els següents:
    • Neteja de l’apartament a l’entrada i a la sortida del període contractat.
    • Canvi de roba a l’entrada i a la sortida del període contractat.
    • Neteja de zones comunes de l’edifici.
    • Serveis d’assistència tècnica i manteniment per a eventuals reparacions (lampisteria, electricitat, cristalleria, …)

Impost sobre el Valor Afegit (IVA)

  • En cas de prestar-se serveis d’hostalatge, l’arrendament de l’apartament turístic no estarà exempt de l’IVA i haurà de tributar al tipus reduït del 10%, com un establiment hoteler per aplicació de l’art. 91.un.2 LIVA.
  • Si no es presten serveis d’hostalatge, l’arrendament d’apartaments turístics estarà exempt de l’IVA, i per tant subjectes a Transmissions Patrimonials Onerosa (TPO).

Finalment, és necessari recordar que els lloguers vacacionals no podran acollir-se a la reducció del 60% del rendiment net positiu en Renda, ja que aquesta reducció queda limitada als immobles destinats a habitatge de l’inquilí. Art. 23.2 de la Llei IRPF.