Una mare és condemnada a vuit mesos de presó per no subministrar els medicaments al seu fill durant el període que li corresponia pel règim de guarda i custòdia.

L’Audiència Provincial de Múrcia, en la seva Sentència núm. 59/2024 de data 27 de febrer de 2024, ha ratificat la condemna a una mare que no subministrava al seu fill els medicaments pautats pels metges, agreujant la seva malaltia.

Els progenitors del menor es van divorciar l’any 2016, establint-se un règim de guarda i custòdia compartida per als seus dos fills, de manera que cada setmana els menors havien de residir amb un dels progenitors i a la següent setmana amb l’altre.

El menor en qüestió, entre altres patologies (epilèpsia o disfàgia oro-faríngia) estava diagnosticat de reflux gastro-esofàgic – ERGE -, tenint pautat pels facultatius mèdics el corresponent tractament farmacològic.

La mare del menor, en els períodes que aquest residia amb ella, va deixar de subministrar-li els medicaments corresponents, aproximadament durant uns quatre mesos, la qual cosa va provocar l’agreujament de la malaltia del menor.

Així les coses, l’Audiència Provincial de Múrcia ratifica la condemna imposada a la mare pel jutjat d’instància de vuit mesos de presó, 2 anys de prohibició de comunicar-se amb el seu fill i aproximar-se a menys de 300 metres i a indemnitzar-li amb l’import de 3.600,00.-euros.

L’Audiència considera que una mare deixi voluntàriament de subministrar medicaments pautats al seu fill, observant l’empitjorament d’aquest, constitueix una conducta omisiva tipificada penalment com un delicte de maltractaments.

No obstant això, l’Audiència descarta un delicte d’abandó de família, perquè es tracta d’una qüestió temporal en la qual el menor no ha arribat a estar en una situació de desemparament i desprotecció.