El Tribunal Suprem ha establert que l’enregistrament d’una conversa per un tercer és una prova lícita, sempre que compti amb el consentiment d’un dels participants.

Ha estat la resposta de la Sala penal del Tribunal Suprem (TS) en la seva sentència de data 2 de març de 2023, a un recurs de cassació d’un dels condemnats per l’Audiència Provincial de Barcelona com a coautor per un delicte d’assassinat amb traïdoria en concurs amb un delicte d’incendi.

En el recurs de cassació, la defensa del condemnat sol·licita que s’anul·li com a prova un enregistrament en la qual el condemnat participava i reconeixia la seva participació en els fets, perquè considera que es tracta d’una prova il·lícita en l’obtenció de la qual es van vulnerar el dret a la intimitat i el secret de les comunicacions contemplats en l’article 18 de la Constitució.

 

ENREGISTRAMENT OCULT PER UN TERCER

  • El TS assenyala que l’enregistrament d’una conversa per part d’una persona que no ha intervingut en ella es pot considerar una prova lícita i valorable si compta amb el consentiment d’un dels participants, com va succeir en aquest cas, en el qual l’enregistrament va ser efectuat per la dona d’un d’ells.
  • Només l’escolta o enregistrament per un tercer sense autorització de cap dels comunicants ni de l’autoritat judicial converteix en inutilitzable aquesta prova.
  • La utilitat d’aquest mitjà de prova no queda supeditada a la conformitat en l’enregistrament de tots els partícips o contertulians; ni a l’absència d’engany per part de qui duu a terme l’enregistrament.
  • És suficient que un dels comunicants o interlocutors presti el seu consentiment per a la intervenció i enregistrament per un tercer perquè resulti un element probatori valorable.

 

Per tot l’anterior, el Tribunal Suprem desestima aquest motiu del recurs i esmenta dos aspectes que s’han de subratllar:

  • L’enregistrament no s’hauria considerat prova lícita en cas que s’hagués realitzat des d’una posició de superioritat, és a dir, un agent de l’autoritat que aconsegueixi una confessió mitjançant engany.
  • En cas d’incertesa, no cal optar per la il·licitud de la prova necessàriament. Només quan això aparegui com el més probable.