L’accident sofert a casa, tot i que s’estigui sortint cap al treball NO es considera accident de treball “in itinere”, sinó accident no laboral.

Segons l’establert en l’art. 156.2.a de la Llei General de la Seguretat Social “Tindran la consideració d’accidents de treball els que sofreixi el treballador en anar o en tornar del lloc de treball”.

En aquest sentit, la Sala social del Tribunal Suprem estableix en la seva Sentència 200/2018 de 22 de febrer (Recurs 1647/2016) que no es considera accident in itinere el sofert per un treballador en el porxo de la seva casa, quan sortia en direcció al treball.

En el suposat objecte de la resolució ara analitzada, el treballador va tenir un accident en el porxo de la seva casa, quan sortia d’aquesta (un habitatge unifamiliar amb finca i jardí) i es dirigia al seu cotxe per anar al treball.

L’accident va ser qualificat com a contingència comuna pel INSS, sent aquesta qualificació ratificada en primera Instància pel Jutjat Social núm. 2 de Vigo i en segona Instància pel TSJ de Galícia, donant lloc a la interposició del corresponent Recurs de Cassació en Unificació de Doctrina, que es resol amb la citada Sentència.

El criteri jurídic de l’alt Tribunal, destaca que l’accident sofert pel treballador, ara recurrent, es produeix quan ni tan sols aquest ha abandonat el seu domicili, mentre que ha de considerar-se que no ha abandonat el seu habitatge habitual, atès que el porxo forma part d’aquest habitatge.

Per tant, al no haver-se produït l’accident en un lloc de lliure accés per a qualsevol altra persona, ja que es produeix al seu domicili privat, no pot considerar-se accident de treball “in itinere” ja que s’entén com a tal el que es produeix com a conseqüència riscos de la circulació, aliens a l’esfera de risc que correspon a l’empresari, en els desplaçaments d’anada o volta del treball.

Així les coses, no havent abandonat el treballador el seu habitatge habitual i, per tant, no havent iniciat el trajecte al centre de treball, el Tribunal Suprem considera que l’accident no és laboral i, per tant, té consideració de contingència comuna, ratificant així les Sentències prèviament dictades en el present suposat.