La regla general és el caràcter temporal de la pensió compensatòria, només en casos excepcionals serà indefinida.

La prestació compensatòria, abans pensió compensatòria, ve regulada en el Llibre Segon del Codi Civil de Catalunya, concretament en els articles 233-14 a 233-19.

El Preàmbul d’aquest Llibre Segon estableix que:

  • Es canvia la denominació de pensió compensatòria a prestació compensatòria ja que es generalitza la possibilitat de pagament únic en forma de capital.
  • Quan la prestació compensatòria se satisfaci en forma de pensió, serà temporal, excepte casos excepcionals.

No és una garantia vitalícia

L’article 233.14.1 disposa que el cònjuge la situació econòmica del qual, com a conseqüència de la ruptura de la convivència, resulti més perjudicada té dret a sol·licitar una prestació compensatòria.

La finalitat de la prestació compensatòria és restablir l’equilibri i no ser una garantia vitalícia que serveixi per a perpetuar el nivell de vida del qual es gaudia o aconseguir una equiparació econòmica dels patrimonis dels cònjuges.

Per això:

  • La llei promou que en la mesura que sigui possible i sense vulnerar principis ètics i de solidaritat, es puguin tancar definitivament les relacions personals i patrimonials que existien entre els cònjuges per a evitar així fonts de conflicte.
  • La llei presumeix que cadascun dels cònjuges ha de ser capaç de mantenir-se per si mateix i després del divorci ha d’actuar de forma proactiva per a adquirir béns propis que li permetin viure sense quedar subjecte a la permanent dependència de l’altre.

En conclusió, només podrà acordar-se una pensió compensatòria per temps indefinit quan es pugui acreditar que el beneficiari, com a conseqüència de les seves circumstàncies personals com l´edat, l´estat de salut, la formació, etc. i de l’absència de patrimoni, no podrà aconseguir autonomia pecuniària.

Criteris de durada i quantia

Per a la fixació de la durada i quantia de la prestació compensatòria es tindrà en compte:

  • La posició econòmica dels cònjuges
  • La realització de tasques familiars durant la convivència
  • Les perspectives econòmiques dels cònjuges
  • La durada de la convivència

Per tant, queda clar que la prestació compensatòria actualment ja no es concep com un dret permanent.