A l’hora de decidir com gestionar l’habitatge de cara al futur, cal calcular les despeses fiscals, però també les conseqüències jurídiques.

És millor donar la casa als fills en vida o deixar-la-hi en herència? Plantejar-se com traspassar la casa familiar o un altre immoble abans de morir a través d’una donació pot ser una opció a considerar, però cal analitzar diversos aspectes abans de decidir.

Entre les claus a tenir en compte estan els costos fiscals, el pes dels quals varia molt en funció d’on un visqui, ja que cada Comunitat Autònoma té la seva pròpia normativa quant a successions i donacions. En general, les donacions resulten més oneroses a l’efecte de la seva tributació que les herències.

No obstant això, els impostos mai haurien de convertir-se en la variable que determini la decisió final; no cal preguntar-se quant costa, sinó què es necessita.

Costos fiscals, un punt important a tenir en compte

El fet que les donacions resultin generalment més cares que les herències es deu al fet que moltes Comunitats Autònomes no contemplen bonificació alguna per a aquesta figura jurídica, o sotmeten la seva aplicació solament a certes situacions i fins a determinats imports.

En cas d’herència, la regla general distingeix si el fill té més o menys de 21 anys, ja que els avantatges fiscals són més àmplies quan el descendent encara no ha arribat a complir aquesta edat. Quan l’herència es refereix a l’adquisició de l’habitatge habitual, no obstant això, sempre existeix una reducció a la base imposable aplicable fins a un determinat import, d’acord amb les regles fixades per la normativa estatal.

Quant costa heretar?

La Comunitats Autònomes poden, al seu torn, augmentar aquest percentatge, modificar el límit i aplicar bonificacions a la quota que surti a pagar. En el cas de Catalunya, per exemple, s’aplica una reducció del 95% per a l’habitatge habitual. A més, no hem d’oblidar que l’hereu haurà de liquidar l’impost de plusvàlua, que depèn de cada Ajuntament.

En funció d’on es resideixi, la diferència fiscal és considerable, de poc valdrà mudar-se a una altra regió per beneficiar-se d’una millor fiscalitat: la normativa preveu que s’apliqui la Llei de la Comunitat on més temps s’ha viscut en els últims cinc anys. A més, en el cas de successió hereditària la llei aplicable és la del lloc de residència del mort o de la Comunitat on radiqui la major part dels béns; per a la donació s’aplica la mateixa regla en cas d’immobles, i si es tracta d’altres béns es fa referència a la llei on té la residència habitual qui rep la donació.

Quant costa rebre una donació?

La normativa estatal no contempla reduccions específiques en cas de donació de l’habitatge habitual: cada Comunitat Autònoma fixa les seves regles. Al marge de les bonificacions, se solen aplicar reduccions a la base imposable quan es tracta del primer habitatge habitual del que rep la donació o es dóna diners perquè els fills puguin comprar la seva primera casa. Catalunya fixa una reducció del 95% en les donacions dineràries que vagin destinades a l’adquisició del primer habitatge, sempre que el destinatari sigui menor de 36 anys o tingui una minusvalidesa igual o superior al 65%. La donació haurà de formalitzar-se mitjançant escriptura pública i l’import íntegre s’ha de destinar a l’adquisició de l’immoble, que ha d’estar situat en la Comunitat Autònoma. També en aquest supòsit cal sumar la plusvàlua municipal, a més de l’impost per increment del patrimoni, que repercuteix en l’IRPF i ho abonen els pares, en el cas de donar-se l’habitatge.

Quins són les conseqüències jurídiques?

Actualment, heretar és molt més barat que donar, però és sempre millor? El recomanable és donar a cadascun un tracte personalitzat, ja que la fiscalitat no pot ser l’únic motiu per triar i la donació, encara que més cara, permet fer més jocs. Per exemple, el donant pot imposar determinades condicions a canvi de la donació, com podria ser la cura de persones majors.

Una de les principals diferències jurídiques entre una figura i una altra resideix que, amb la donació, es perd la propietat immediatament, alguna cosa que no passa amb el testament. En aquest últim cas, si es canvia d’opinió es pot fer un altre testament i anul·lar amb caràcter general l’anterior.

Existeix també la possibilitat, més barata, de donar la propietat, però reservar-se el dret a usar i gaudir del bé fins a la defunció. Amb aquesta fórmula, hi ha un equilibri entre les parts: els fills saben que els pares no van a deixar-los sense herència i quin és definitivament la seva part, i d’altra banda els pares estan segurs que mentre visquin els qui administren els béns són ells. Quan mori el donant, l’hereu tindrà la plena propietat.

La donació és aconsellable si els pares volen deixar alguna cosa específica a un fill, o si es volen evitar eventuals problemes a l’hora d’heretar. Però mai hi ha dos casos iguals: per això resulta sempre recomanable consultar-ho amb l’advocat de confiança.