L’abandó greu d’un pare al seu fill amb paràlisi cerebral, implica que no tingui dret a heretar del menor.

En efecte, la  Sentència del Tribunal Suprem de 23 d’abril de 2018 funda la seva resolució en el fet d’haver-se acreditat el “abandó greu i absolut” del menor per part del progenitor, que, a més, va incomplir amb les seves obligacions de passar pensió d’aliments mentre el seu fill vivia.

La Sentència al·ludida considera acreditat que el menor, des de l’any 2007 fins a la seva defunció l’any 2013 va mancar d’una referència paterna, ja que el seu pare no es comunicava amb ell, ni el visitava ni li proporcionava el més mínim afecte.

És per això que la mare va presentar una demanda en què sol·licitava es declarés la incapacitat per causa d’indignitat del pare per heretar al fill de tots dos, per haver-se desentès d’ell ja que únicament es va limitar a abonar parcialment els aliments que li van ser imposats per Sentència.

El Tribunal Suprem considera que el concepte legal d’abandó inclou el “trencament absolut”, per tota la vida, de la relació paternofilial des de la infància del fill, desentenent-se de les obligacions d’alimentar-lo i representar-lo.

Així, l’expressió d’abandó s’ha d’entendre en sentit ampli, com a falta de compliment de deures d’assistència i protecció, tant físics com a morals i econòmics.

L’abandó del fill és un supòsit previst com a causa de indignitat per succeir en la nostra legislació civil i en el cas que ens ocupa, el Tribunal considera que la gravetat de la conducta paterna ha d’implicar necessàriament, com a sanció civil, aquesta incapacitat per heretar del seu fill.