Una Jutgessa posa fi a les crides molestes de Vodafone i la condemna a pagar 6.000 € d’indemnització.

En la seva sentència de 10 de febrer de 2022, el Jutjat de Primera Instància Nº 11 de Saragossa ha condemnat a Vodafone a indemnitzar a un particular amb 6.000 € pel mal produït a la seva intimitat, tranquil·litat i descans, amb motiu d’anomenades comercials que rebia.

ELS ANTECEDENTS DEL CAS

  • L’usuari afectat, que pateix cefalees cròniques diàries, és reposador en un supermercat de Saragossa i la seva jornada laboral s’allarga des de les 06.00 fins a les 14.30 hores.
  • A mitjan mes d’agost de 2020, davant la insistent reiteració de trucades de Vodafone perquè se subscrivís a la seva línia telefònica, el particular va decidir efectuar aquesta operació. Malgrat això, la portabilitat mai va arribar a executar-se.
  • A partir del mes de setembre, es van succeir nombroses trucades telefòniques que l’afectat assegura que interrompien les seves hores de descans, i que va demanar que cessessin a través de correus electrònics, recorrent fins i tot a una entitat mediadora perquè li solucionessin el problema.
  • La companyia Vodafone li va contestar i es va comprometre a suprimir les seves dades que constaven en els fitxers; però l’usuari va continuar rebent multitud de crides, després de l’hora de menjar, incrementant les seves cefalees cròniques. A l’abril de 2021 va decidir presentar la demanda contra Vodafone.

LA SENTÈNCIA

  • Declara la intromissió il·legítima per part de Vodafone en el dret a la intimitat del demandant i obliga l’operadora a indemnitzar-li amb 6.000 € en concepte de danys i perjudicis.
  • Remarca el caràcter desproporcionat de la relació existent entre el demandant i Vodafone: un senzill consumidor enfront d’una gran operadora telefònica amb enorme projecció i desenvolupament a nivell internacional.
  • Valora positivament la gran activitat desplegada per l’actor abans d’interposar la demanda, adoptant una actitud activa i amistosa en defensa dels seus interessos per a aconseguir el cessament de les crides.
  • Considera que l’activitat desplegada per Vodafone ha estat més que insuficient i constitueix una activitat comercial certament qualificable com a avassalladora i assetjadora.
  • Defineix la condemna a Vodafone com proporcionada i ajustada en comparació amb l’ofensa a la intimitat, tranquil·litat i descans patida pel demandant, i entén provat que les crides pertorbaven el seu descans, necessari pels seus problemes de salut.

Sens dubte aquesta sentència estableix un precedent que marca un abans i un després en les relacions contractuals entre consumidors i grans companyies, posant de manifest la falta de proporcionalitat entre totes dues parts: un particular enfront d’un gegant empresarial.