Brussel·les va denunciar a Espanya i altres països davant el Tribunal de Justícia de la UE per no haver traslladat la directiva europea a temps.

El 16 de febrer de 2023 el Congrés dels Diputats ha aprovat la Llei reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció, que trasllada a la legislació espanyola la directiva europea 2019/1937.

Aquesta Llei obliga a les empreses i Administracions Públiques a comptar amb un “canal ètic o de denúncies”. És a dir, a proporcionar als informants un llit preferent per a comunicar les accions o omissions que constitueixin alguna de les infraccions que la Llei recull i un sistema per a la protecció d’aquests informants, evitant represàlies als mateixos i proporcionant-los les mesures de suport necessàries.

Aquests sistemes o canals han de ser absolutament respectuosos amb la normativa sobre protecció de dades i han de permetre preservar la identitat de l’informant i de les persones afectades.

A pesar que està pendent la seva publicació en el BOE, coneixem ja el seu text definitiu.  la seva publicació en el BOE, coneixem ja el seu text definitiu.

A qui afecta?

  • En l’àmbit privat, han de comptar amb un “canal de denúncies” totes les empreses que tinguin contractats 50 o més treballadors. També estan obligats els partits polítics, els sindicats, les organitzacions empresarials i les fundacions que rebin o gestionin fons públics.
  • En el sector públic, estan obligades totes les entitats que l’integren. Per qüestions d’eficiència, els municipis de menys de 10.000 habitants podran compartir el canal de denúncies entre si o amb qualssevol altres Administracions Públiques que se situïn en la mateixa comunitat autònoma.

 

Des de quan s’aplica?

  • En general, el sistema intern o canal de denúncies ha d’estar implantat des dels 3 mesos següents a l’entrada en vigor de la llei.
  • Excepció: per a les empreses amb 249 treballadors o menys i els municipis de menys de 10.000 habitants, el termini s’estén fins a l’1 de desembre de 2023.

 

Infraccions i sancions per a les empreses obligades

  • La norma regula un sistema d’infraccions i sancions, destacant que el propi fet de no comptar amb una canal de denúncies serà considerat com a infracció greu, que porta aparellada una multa de 600.001 a 1.000.000 d’euros (per a persones jurídiques).
  • Es preveu expressament l’extensió de les mesures de protecció a les comunicacions que hagin tingut lloc des del 16 de desembre de 2019, data de l’entrada en vigor de la Directiva Whistleblower.

La denominada directiva whistleblower, informant en anglès, és un tema especialment sensible aquests dies a Brussel·les, que continua recuperant-se de l’escàndol de presumpta corrupció en el Parlament Europeu de països com Qatar o el Marroc, el denominat Qatargate, que va esclatar al desembre passat i que molts consideren que s’hauria pogut evitar si les institucions europees s’apliquessin bé a si mateixes aquesta directiva de protecció dels denunciants.