Un Jutjat desestima la demanda interposada per un particular contra Volkswagen (VW) pel trucatge del programari del motor.El Jutjat de Primera Instància i Instrucció Núm. 1 de Torrelavega, Cantàbria, ha desestimat la demanda interposada per un particular contra VW, la representant de la marca a Espanya i el concessionari de la mateixa marca que va vendre el vehicle afectat per un software que alterava les dades d’emissions contaminants.La demanda se sustentava en què s’havia instal·lat per VW en el vehicle un software “mal intencionat” pel que sol·licitava la nul·litat del contracte de compravenda o, subsidiàriament, que fos resolt, i li retornessin l’import pagat pel vehicle o li indemnitzessin per aquest mateix import.En primer lloc, el Jutjat estima la falta de legitimació passiva de la representant de VW a Espanya, doncs ni va fabricar, ni va vendre, el vehicle, simplement va ser una mera intermediària en la importació del mateix.Pel que fa a la culpabilitat de VW, entén el Jutge que no s’aprecia dol o actuació conscient culposa, doncs no s’ha acreditat, i no és suficient amb meres conjectures, que l’òrgan de direcció de VW tingués coneixement que s’hagués instal·lat un software “mal intencionat”.Igualment, es rebutja que suposi un vici en el consentiment del particular el desconeixement de la instal·lació del dispositiu, ja que no ha provat que comprés el vehicle perquè les emissions de contaminants d’aquest fossin baixes.En aquest sentit, no tots els errors dels contractants suposen un vici del consentiment doncs para això l’error ha de ser estimat d’importància decisiva en el contracte, això és l’error rellevant és aquell que recau sobre la creença inexacta sobre alguna dada que resulta motiu principal del negoci.També, entén el Jutge, que el vehicle és apte per allò que va ser adquirit, això és, circular amb el mateix, doncs tot i que emet més contaminants dels que va publicitar VW, aquests no excedeixen dels límits i no ha estat retirat de la circulació.En aquest sentit, el particular demandant no va provar que tingués una especial preocupació pel medi ambient, sinó que va quedar acreditat que va adquirir un vehicle per un preu adequat a les seves possibilitats econòmiques.El vehicle en qüestió no és especialment contaminant, ni més contaminant que uns altres de la mateixa gamma.El Jutge entén que la solució donada per VW és adequada per solucionar l’assumpte. Aquesta solució consisteix a donar una solució tècnica al problema sense cost algun per al comprador.Finalment i davant la reclamació d’una eventual indemnització per danys i perjudicis, el Jutge entén que és possible que es pogués concedir, però per a això s’han de provar els danys i perjudicis causats, sense que en aquest cas hagi estat així, precisament perquè VW cobreix econòmicament la solució tècnica i perquè no s’ha provat que la instal·lació del software afecti al rendiment del vehicle, a la vida útil del motor o al consum de combustible.En conclusió, el Jutge desestima la demanda i condemna al pagament de les costes processals al particular, si bé cap recurs d’apel·lació davant l’Audiència Provincial de Cantàbria. Tot fa presagiar que la batalla en els tribunals no ha fet més que començar doncs mentre no es pronunciï el Tribunal Suprem, cap sentència de primera o segona instància serà vinculant en procediments idèntics a l’exposat.