El Tribunal Suprem aplica la llei de protecció de consumidors i declara nul·la una clàusula de durada d’un contracte de manteniment.

En efecte, La Sentència del Tribunal Suprem de 17 de Setembre de 2019 dona la raó a una Comunitat de Propietaris que va resoldre un contracte de manteniment d’ascensor.

El supòsit de fet és el següent:

  • La Comunitat de Propietaris va contractar amb una empresa d’ascensors, el manteniment d’aquests.

En el contracte existia una clàusula que establia la durada del contracte per 5 anys prorrogables per 5 anys més, excepte denúncia expressa. Així mateix, es preveia que en cas de resolució pel client abans del venciment, l’empresa podia exigir en concepte d’indemnització per danys i perjudicis, el 50% de l’import dels serveis de manteniment pendents des de la resolució fins a la finalització del contracte.

  • Als dos anys de la formalització del contracte, la Comunitat va decidir desistir d’aquest.
  • L’empresa d’ascensors va interposar demanda contra la Comunitat sol·licitant el pagament del 50% de les quotes dels mesos que quedaven fins als 5 anys de durada o bé la indemnització que considerés el Jutge.
  • La Comunitat va contestar que la clàusula de durada no havia estat negociada, sinó que es tractava d’una clàusula general i per tant havia de considerar-se nul·la de conformitat amb el que s’estableix en el TRLCU (Text refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris).
  • El Jutjat de Primera Instància va donar la raó a la Comunitat en apreciar el caràcter abusiu de la condició que establia la durada.
  • L’empresa d’ascensors va apel·lar i l’Audiència Provincial va entendre que la clàusula de durada no era abusiva.
  • Finalment, la Comunitat va recórrer al Tribunal Suprem que va declarar nul·la la referida clàusula.

La motivació de la nul·litat que dona el Tribunal Suprem en la seva resolució, és la següent:

  • La clàusula de durada del contracte no és una clàusula negociada per les parts, es tracta d’una condició general.
  • El termini imposat en la referida clàusula té una durada excessiva per a un contracte de subministrament celebrat amb consumidors.

Per a decidir quan una durada és excessiva ha de tenir-se en compte el sector de l’activitat en la qual s’emmarquen els serveis.

En el cas en qüestió, el Tribunal considera que l’empresa de manteniment d’ascensors no ha justificat la concurrència de circumstàncies excepcionals que justifiquin una durada superior a 3 anys, que és el termini màxim que els tribunals consideren raonable per a un contracte d’aquest tipus.

En definitiva, el Tribunal Suprem considera que en els contractes de prestació de serveis ha d’establir-se un termini raonable que permeti a l’empresari organitzar la prestació d’aquest, però que no suposi una vinculació excessiva que impedeixi als consumidors, durant un període prolongat, beneficiar-se de les millors ofertes que facin altres empresaris del sector.