Mitjançant el pacte successori dues o més persones signen un contracte davant notari per regular una herència i s’obliguen a complir-ho sense possibilitat de revocar-ho.Els pactes successoris són una institució típicament catalana molt interessant, que pot comportar seguretat al causant i tranquil·litat en el traspàs dels béns als hereus. Podríem definir-los com aquells compromisos de dues o més persones sobre el destí de la seva herència o de béns determinats, per al moment de la seva mort, que han de formalitzar-se davant notari.La característica principal del pacte successori és la de la seva irrevocabilitat unilateral, és a dir, que un sol dels que ho han atorgat no ho pot revocar mai. Per poder deixar-ho sense efecte es requereix que tots els que van atorgar en el seu dia el pacte siguin els que ara decideixen revocar, independentment dels qui siguin els beneficiaris. Si mor alguna de les persones que ho van signar, encara que només sigui una, el pacte mai es podrà revocar. És la gran diferència amb el testament, que sempre és revocable.Imaginem un matrimoni que té dos fills i que ha decidit divorciar-se. Si volen assegurar-se que els seus béns comuns seran per als seus fills el dia que morin, recorreran als pactes successoris, de manera que tots dos anirien a la notaria i signarien un pacte pel qual tots dos manifestarien que en el moment de morir uns béns determinats passaran als seus fills comuns. Així, una vegada divorciats, si tots dos tornen a tenir descendència amb altres parelles, no es veurà en perill l’herència dels fills del primer matrimoni.O el cas d’una tia que té diversos nebots i deixa el seu pis a un d’ells en pacte successori signat amb ell (nebot i tia han d’anar al notari). En el pacte successori el nebot es compromet a cuidar de la tia, però té la tranquil·litat que la tia no podrà canviar el destí del pis, llevat que vagin de nou els dos a la notaria i ho modifiquin.Un altre exemple seria el de les persones ancianes que fan testaments d’última hora a favor d’institucions, residències o persones de companyia. Per als hereus d’aquests ancians, la solució per evitar aquests supòsits seria la d’establir un pacte successori amb ells i els familiars, nomenant-los hereus dels seus béns i garantint que, per molta pressió que facin a l’ancià, mai es podrà canviar el pacte successori d’aquest amb els seus hereus i, per tant, la futura herència estarà fora de perill.En definitiva, si volem que uns béns concrets passin als nostres fills o a determinades persones, i que no es pugui anul·lar mai més aquesta decisió, haurem d’acudir als pactes successoris i blindar així la nostra herència.