A Espanya són cada vegada més les persones que volen decidir què atencions mèdiques rebre i quines no al final de la seva vida. Catalunya és la comunitat on més habitants realitzen aquest tràmit.El testament vital o document de voluntats anticipades (DVA) és aquell document en el qual una persona deixa escrita la seva voluntat sobre com vol ser cuidat en cas de caure en una malaltia que li impossibiliti prendre decisions per ell mateix.Cada comunitat autònoma té la seva pròpia regulació en la matèria i disposa dels seus propis registres, però existeix un Registre Nacional d’Instruccions Prèvies, dependent del Ministeri de Sanitat i Consum, en el qual es recullen la totalitat de voluntats anticipades atorgades en tot el territori nacional, amb la finalitat que qualsevol metge des de qualsevol lloc pugui consultar-ho en cas de necessitat.Què és el testament vital:– És un document:

  • unilateral: no precisa acceptació.
  • personalíssim: només pot fer-se pel propi interessat.
  • formal: per a la seva validesa requereix certs requisits ja que haurà de plasmar-se per escrit, davant notari o davant tres testimonis.
  • inter-vius: desplega els seus efectes en vida de l´atorgant o pacient.
  • revocable: es podrà revocar a qualsevol moment pel propi pacient, sempre que estigui en ple ús de facultats mentals i necessàriament per escrit.

Respecte al contingut, es pot deixar disposat:

  • Quin tipus de tractaments mèdics, quirúrgics, tècnics i/o farmacològics s’accepten o no s’accepten. Per exemple, que no es mantingui artificialment a la persona amb vida mitjançant tractaments que allarguin l’excessiu sofriment del propi pacient i dels seus afins.
  • Si es desitja o no ser donant d’òrgans.
  • Si es vol ser incinerat o enterrat, aspectes relatius a l’enterrament, etc.
  • La designació de l’anomenat “representant sanitari”, que és aquell familiar o amic que actuarà com a interlocutor amb l’equip sanitari per procurar el compliment de les instruccions prèvies del pacient.

Una vegada redactat el document, ha d’informar-se de la seva existència a totes les persones interessades (familiars i amics) i a totes aquelles que estan obligades a respectar-ho (equip mèdic), en el cas que la persona ja no pugui expressar la seva voluntat per si mateixa.En conclusió, el testament vital constitueix un mitjà efectiu perquè el futur pacient pugui participar activament i decidir en tot el que afecti al seu procés de malaltia i benestar; facilitant la presa de decisions tant per part de l’equip mèdic com de la família, que en aquests duros i difícils moments es troba especialment vulnerable.