Fi del Registre indiscriminat de jornades de treball?La Inspecció de Treball es queda sense la seva principal font d’actuacions de 2016, la persecució de les Empreses amb motiu del compliment del Control horari. El Ple de la Sala social del Tribunal Suprem ha acabat amb l’obligatorietat de les Empreses de tenir un registre diari de la jornada efectiva dels seus treballadors, en contra del criteri establert per l’Audiència Nacional, que va propiciar que Inspecció de Treball iniciés una onada d’actuacions enfront de les Empreses, com ja vam explicar en el nostre blog “LA INSPECCIÓ DE TREBALL A la CAÇA DE LES EMPRESES AMB MOTIU DEL REGISTRE DE JORNADES DE TREBALL”.En aquest sentit, l’Alt Tribunal ha dictat Sentencia núm. 246/2017, de data 23 de març de 2017 en la qual estableix, tornant al criteri jurisprudencial anterior a la interpretació de l’Audiència Nacional, que les empreses no estan obligades a emplenar un registre exhaustiu de la jornada diària de tots els seus treballadors, a fi de comprovar el compliment de la jornada laboral ordinària i horaris pactats, sent obligatori únicament, portar un registre de les hores extraordinàries realitzades pel personal laboral.La citada Sentència resol el Recurs de Cassació presentat per la Representació Legal de BANKIA, en impugnació de la Sentencia núm. 207/2015 de 4 de desembre de 2015 de la Sala del Social de l’Audiència Nacional  i, en contra del criteri d’aquesta, reinterpreta l’art. 35.5 de l’Estatut dels Treballadors i estableix, en el FONAMENT CINQUÈ de la Sentència ara analitzada que “Tots els raonaments exposats impedeixen dur a terme una interpretació extensiva de l’art. 35-5 del ET imposant obligacions que limiten un dret com l’establert en l’article 28-3 del citat text legal i el principi de llibertat d’empresa que deriva de l’article 38 de la Constitució i ha reconegut el nostre Tribunal Constitucional com a imprescindible per a la bona marxa de l’activitat productiva”.L’Art. 35.5 del ET estableix que “a efectes de còmput d’hores extraordinàries, la jornada de cada treballador es registrarà dia a dia i es totalitzarà en el període fixat per a l’abonament de les retribucions, lliurant còpia del resum al treballador en el rebut corresponent”.Entén així, el nostre Tribunal Suprem que “Del tenor literal d’aquesta disposició es deriva que la mateixa es refereix exclusivament a les hores extres, com es deriva de la determinació literal de la seva fi “a efectes de còmput d’hores extraordinàries” …”.Així i tot la Sala entén que seria convenient dur a terme una reforma legislativa respecte al registre de jornades laborals, ja que “…aquesta obligació no existeix ara com ara i els Tribunals no poden suplir al legislador imposant a l’empresa l’establiment d’un complicat sistema de control horari, mitjançant una condemna genèrica, que obligarà, necessàriament, a negociar amb els sindicats el sistema a implantar, ja que, no es tracta, simplement, de registrar l’entrada i sortida, sinó el desenvolupament de la jornada efectiva de treball amb les múltiples variants que suposa l’existència de diferents jornades, el treball fora del centre de treball i, en el seu cas, la distribució irregular de la jornada al llarg de l’any, quan es pacti”.Respecte al criteri de l’Audiència Nacional que argumentava que el registre diari de jornada, no havia de ser únicament exigible en els casos en què es realitzin hores extres, sinó que havia d’existir sempre, fins i tot en el supòsit que no es realitzin hores extraordinàries, ja que aquest constituïen prova per als treballadors, a l’hora de reclamar el pagament de les hores extraordinàries realitzades, el Tribunal Suprem considera que el seu criteri no vulnera aquest dret ja que “… a final de mes l’empresa li notificarà el nombre d’hores extres realitzades, o la seva no realització, la qual cosa li permetrà reclamar davant d’aquesta comunicació i a l’hora de provar les hores extraordinàries realitzades tindrà al seu favor de l’article 217-6 de la LEC (càrrega de la prova), norma que no permet presumir la realització d’hores extres quan no es porta el seu registre, però que juga en contra de qui no ho porta quan el treballador prova que si les va realitzar”.En tot cas, es manté l’obligatorietat de les Empreses de lliurar mensualment als Representants dels Treballadors, la informació relativa a les hores extraordinàries realitzades, ja que aquest pronunciament inclòs en la Sentència motiu de Recurs, no va ser objecte d’impugnació per part de l’Empresa Recurrent.Cal destacar que la decisió de la Sentència no recull el criteri unitari del ple de la Sala del Social del nostre Tribunal Suprem, ja que 5 dels 13 Magistrats que ho componen consideraven que el Recurs de BANKIA havia de desestimar-se, confirmant així el criteri de l’Audiència Nacional. Aquesta disparitat de criteris es recull en els tres vots particulars que acompanyen a aquesta Sentència.Ara és treball de les Empreses decidir si “desmunten” el registre instrumentat durant l’últim any o si, per contra, continuen amb el mateix a l’espera d’una més que probable reforma legislativa.En tot cas i a l’espera d’aquest canvi legislatiu, es van acabar les sancions per la falta de registre de jornades ordinàries, encara que Inspecció de Treball no està disposada a deixar escapar aquesta font d’ingressos.En aquest sentit, els Serveis Centrals d’Inspecció de treball han manifestat que mantindran el seu criteri sobre l’obligatorietat del registre diari de jornades i imposant sancions a aquelles Empreses que no compleixin amb aquesta obligació.