Puc deduir-me una despesa d’anys anteriors que he detectat ara? i si la despesa es va reportar en un exercici ja prescrit? com ho comptabilitzo?

En les següents línies tractarem de donar resposta a aquestes qüestions, des del punt de vista fiscal i comptable. Especialment, a la vista d’una recent Sentència del Tribunal Suprem.

L’article 11.1 de la LIS estableix que “els ingressos i despeses derivades de les transaccions o fets econòmics s’imputaran al període impositiu en què es produeixi la seva meritació, conformement a la normativa comptable, amb independència de la data del seu pagament o del seu cobrament, respectant la deguda correlació entre els uns i els altres”.

L’article 11.3 de la LIS habilita per a la deducció d’una despesa en un exercici posterior “sempre que d’això no es derivi una tributació inferior a la que hagués correspost per aplicació de les normes d’imputació temporal prevista en els apartats anteriors”.

El criteri mantingut fins a la publicació de la citada Sentència era la no admissió de despeses que procedien d’exercicis prescrits, ja que necessàriament aquestes despeses havien d’imputar-se a aquests últims exercicis, on la prescripció impossibilita la seva deduïbilitat al no poder-se liquidar els períodes impositius corresponents a aquests.

Doncs bé, El Tribunal Suprem conclou que la prescripció no constitueix un impediment per a admetre la deduïbilitat d’una despesa comptabilitzada en un exercici posterior. Exemples de l’esmentada tributació inferior són aquells que provoquen els següents efectes:

  • Al no comptabilitzar la despesa en l’exercici que corresponia s’ha pogut aprofitar una deducció que caducava aquest exercici, per falta de quota.
  • Al no comptabilitzar la despesa s’ha obtingut un benefici perquè ha tributat a un tipus impositiu inferior a aquell en el qual s’ha registrat.

En el supòsit que analitza la sentència, el contribuent va comptabilitzar i es va deduir en el IS de 2016 factures que corresponien en realitat a l’exercici 2009. La Inspecció va regularitzar negant-li el dret a la deducció d’aquesta despesa en l’exercici 2016 per considerar que el fet que l’exercici de la meritació de la despesa en 2009 estigués prescrit, generava una menor tributació. No obstant això, el Tribunal conclou que deduir les despeses en 2016 no ocasionava un minvament d’ingressos perquè, d’haver comptabilitzat les factures en l’exercici correcte, això hagués comportat una base imposable negativa en l’exercici 2009, que es podria haver arrossegat fins a l’exercici 2016.

 

Com es comptabilitza?

Des del punt de vista comptable, els errors comptables s’han d’imputar directament en el patrimoni net, i en concret, en una partida de reserves voluntàries i, si aquella no té saldo suficient, es podria aplicar a resultats negatius d’exercicis anteriors.

Així, tindrem una despesa d’un exercici anterior que considerem deduïble en el present exercici, i que no ha passat pel compte de resultats.

 

Com practiquem la seva deducció?

S’ha de fer un ajust en la base imposable per un import equivalent. En la relació d’ajustos que incorpora el model 200 es contemplen els relatius a l’article 11 LIS.

En resum, aquesta sentència permet la deducció en el IS de despeses que no es van comptabilitzar en el seu moment, malgrat que la meritació comptable d’aquestes despeses correspongués a un exercici prescrit. No obstant això, sempre haurà d’analitzar-se cada cas concret i validar que no hi hagi una menor tributació.