El Banc d’Espanya de manera informal, és a dir, sense emetre ordre escrita ni circular, ha informat a les entitats bancàries en aquest sentit.La realitat de l’Euribor negatiu ha generat en aquests últims temps gran expectació entre aquells ciutadans que es troben hipotecats i això en base al plantejament que en cas que els interessos siguin negatius, ha de ser el Banc el que pagui al client.El Banc d’Espanya no obstant recorda que la pròpia naturalesa del préstec hipotecari impedeix que el creditor, és a dir, el banc que presta els diners, es pugui arribar a convertir en deutor ja que el crèdit només genera obligacions per al prestatari (client).Així mateix, es fonamenta la “no devolució ” en què el fet de que quan es demana un préstec hipotecari, el banc exigeix ​​interessos pel risc que assumeix de que l’hipotecat deixi de pagar les quotes (morositat) i és evident que aquest risc no desapareix perquè l’euríbor sigui negatiu.Finalment, s’argumenta que la intenció evident dels contractants en un préstec hipotecari és que el banc presti diners i el client es comprometi a retornar-lo, així com els interessos periòdics prèviament acordats.En l’actualitat només s’ha plantejat el supòsit de devolució en casos excepcionals d’hipoteques referenciades a una altra moneda diferent de l’euro i vinculades a un altre tipus d’interès diferent de l’Euribor, que van ser comercialitzades per Barclays; aquesta entitat ha solucionat el problema aplicant unilateralment un 0% d’interès en lloc d’aplicar el tipus negatiu corresponent, la qual cosa ha vingut a denominar-se “clàusula zero”.De fet, les entitats bancàries pretenen anar introduint en els préstecs hipotecaris a tipus variable aquesta “clàusula zero” com una salvaguarda perquè el client no cobri interessos en cas que l’índex de referència més el diferencial de la seva hipoteca siguin negatius. En definitiva, els bancs consideren que les circumstàncies del mercat han canviat i convé precisar els termes.