Ja tenim data límit per a la durada dels ERTES de força major.

Serà el dia 30 de juny del present, per tant, excepte nova modificació, en aquesta data finalitzaran totes les mesures de Regulació d’Ús de Força major.

En el dia d’avui, s’ha publicat el Reial Decret – Llei 18/2020, de 12 de maig, de mesures socials en defensa de l’ocupació, el qual busca reactivar, de manera progressiva l’economia, dotant de major agilitat els actuals ERTES de força major vigents.

Respecte del tan esmentat mecanisme per a convertir els ERTES de força major en ordinaris, res es diu sobre aquest tema.

Únicament s’estableix que tots els ERTES per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, tramitats a partir de l’entrada en vigor d’aquest Reial Decret – Llei, es consideren per causes derivades del COVID-19 (causes ETOP) i, per tant, els serà aplicable l’art. 23 del Reial Decret – Llei 8/2020 de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per a fer front a l’impacte econòmic i social del COVID-19.

Aquests nous ERTES, podran iniciar la seva tramitació durant la vigència del ERTE de força major, o amb posterioritat a la finalització d’aquest.

En aquest segon cas, els efectes del nou ERTE es retrotrauran l’endemà de la finalització de la força major que, segons el que s’estableix en la present norma seria, en la majoria de casos, el 1 de juliol de 2020.

Respecte a les prestacions extraordinàries de desocupació, concedides sense necessitat de complir el preceptiu període de carència, això és, sense tenir la cotització mínima per a poder ser beneficiari de desocupació, tant per als ERTES de Força Major, com per als ERTES Ordinaris per causes ETOP, es mantindran, únicament, fins al 30 de juny del present, excepte en els casos dels contractes fixos-discontinus, per als quals, aquesta prestació extraordinària, la qual suposa la no afectació de les prestacions futures de desocupació, es mantindran fins al 31 de desembre de 2020.

El Reial Decret – Llei ara analitzat, fa distinció entre dos Grups d’empreses:

  • Les que continuaran en situació de Força Major Total, això és, les que els impedeixin reiniciar la seva activitat, que en cap cas anirà més enllà de la data límit, això és, el 30 de juny del present.
  • Aquelles empreses que es troben en situació de Força Major Parcial i, per tant, se’ls permet una recuperació parcial i progressiva de la seva activitat, fins al 30 de juny de 2020.

Aquestes empreses i entitats, que es troben en situació de Força Major parcial, hauran de procedir a reincorporar a les persones treballadores afectades per mesures de regulació temporal d’ocupació, ateses les necessitats productives de l’activitat, prioritzant les reduccions de jornada, enfront de la desafectació total.

Aquestes empreses, en el cas de finalització del ERTE de força major, hauran de comunicar a l’autoritat laboral la renúncia total, en el termini de 15 dies des de la data d’efectes d’aquesta finalització, prèvia comunicació al Servei Públic Estatal d’Ocupació Estatal (SEPE) de les variacions en les dades contingudes en la sol·licitud col·lectiva inicial d’accés a la protecció per desocupació.

En definitiva, si es realitzen modificacions sobre el ERTE inicial, s’haurà de comunicar al SEPE aquelles variacions que es refereixin a la finalització de l’aplicació de la mesura respecte a la totalitat o a una part de les persones afectades, bé en el número d’aquestes o bé en el percentatge d’activitat parcial de les jornades individuals, si es permet la reincorporació al treball efectiu, fins i tot parcial, durant el període de desescalada.

Aquesta norma inclou una modificació important respecte a les bonificacions de les quotes de seguretat social i amb caràcter retroactiu, a partir del 1 de maig del present.

En aquest sentit, les empreses que continuen en situació de Força Major Total:

  • Mantindran les bonificacions del 100% que es venien aplicant fins avui, això és, de l’abonament de l’aportació empresarial, així com de les quotes per conceptes de recaptació conjunta, sempre que, a 29 de febrer de 2020, tinguessin menys de 50 treballadors, o assimilats a aquests, en situació d’alta en la Seguretat Social.
  • Si l’empresa tingués 50 treballadors, o assimilats a aquests, o més, en situació d’alta en la Seguretat Social a aquesta data, l’exoneració de l’obligació de cotitzar és del 75% de l’aportació empresarial.

Aquelles empreses que es trobin en situació de Força Major Parcial i, per tant, reiniciïn la seva activitat, quedaran exonerades de l’abonament de l’aportació empresarial a la cotització a la Seguretat Social i per conceptes de recaptació conjunta, en els percentatges i condicions que a continuació es detallen:

  • Respecte a les persones que es reincorporin a l’activitat, l’exempció serà del 85% de l’aportació empresarial el mes de maig de 2020 i del 70% del mes de juny, si l’empresa tenia menys de 50 treballadors a data 29 de febrer del present. En el cas d’empreses de 50 o més treballadors, l’exempció serà del 60% de l’aportació empresarial del mes de maig i del 45% de l’aportació empresarial reportada en el mes juny de 2020.
  • En el cas de la plantilla que continuï suspesa a partir de la data d’efectes de la renúncia i dels períodes i percentatges de jornada afectats per la suspensió, l’exempció serà del 60% de l’aportació empresarial el mes de maig de 2020 i del 45% de l’aportació empresarial per al mes de juny de 2020, si l’empresa tenia menys de 50 treballadors en data 29 de febrer del present. En el cas d’empreses de 50 o més treballadors, l’exempció serà del 45% de l’aportació empresarial del mes de maig i del 30% de l’aportació empresarial reportada en el mes juny de 2020. En aquest cas, s’aplicarà l’exempció sobre l’abonament de l’aportació empresarial, així com de les quotes per conceptes de recaptació conjunta.

Per tant, es premia el retorn a l’activitat, encara que sigui de manera parcial, mentre es penalitza el manteniment dels treballadors i treballadores amb els seus contractes suspesos, a un intent d’incentivar a les empreses a tornar a aquesta “nova normalitat” amb la major celeritat possible.

Les empreses que tinguin el seu domicili fiscal a països o territoris qualificats com a paradisos fiscals, no podran fer ERTES ni de força major, ni ERTES ordinaris per causes ETOP.

De la mateixa manera, les empreses de 50 treballadors o més, que hagin aplicat un ERTE de força major, o ordinari per causes ETOP i, per tant, s’hagin beneficiat dels recursos públics (bonificacions, prestacions de desocupació), no podran repartir dividends corresponents a l’exercici fiscal en què s’apliquin aquestes mesures, tret que procedeixin a la devolució dels citats recursos públics.

En el cas d’aquelles activitats que, a 30 de juny del present, continuïn tenint restringida la seva activitat per motius sanitaris, l’Executiu podrà acordar una pròrroga d’aquests ERTES de força major, al costat de les exoneracions de seguretat social que comporten.

Finalment, es manté l’obligació de les empreses al compromís de mantenir l’ocupació durant un període de sis mesos, a comptar des de la data de represa de l’activitat, entenent per tal la reincorporació al treball efectiu de persones afectades per l’expedient, encara que aquest retorn sigui parcial, suposant un incompliment si es produeix l’acomiadament o extinció dels contractes de qualsevol de les persones afectades pel ERTE. Aquest compromís es valorarà tenint en compte la situació del sector en el qual s’enquadra cada empresa.

No es considerarà incomplit aquest compromís quan el contracte de treball s’extingeixi per acomiadament disciplinari declarat com a procedent, dimissió, mort, jubilació o incapacitat permanent total, absoluta o gran invalidesa de la persona treballadora, ni per la fi de la crida de les persones amb contracte fix-discontinu, quan aquest no suposi un acomiadament sinó una interrupció d’aquest.

En el cas dels contractes temporals, el compromís de manteniment de l’ocupació no s’entendrà incomplit quan el contracte s’extingeixi per finalització del mateix o la realització de l’obra o servei que constitueix el seu objecte.

No estaran obligades al manteniment de l’ocupació, aquelles empreses que es trobin en risc de concurs de creditors.