L’entrada i registre d’Hisenda en un domicili, encara que possible, no pot realitzar-se de manera lliure ni arbitrària.

En la seva sentència núm. 1173/2024, el Tribunal Suprem recorda que el domicili –fins i tot si pertany a una persona jurídica– gaudeix de protecció constitucional conforme a l’article 18.2 de la Constitució Espanyola. Per tant, qualsevol intervenció en aquest espai ha de sotmetre’s a garanties estrictes.

Dues úniques vies legals per a l’accés

Existeixen dues formes mitjançant les quals l’Agència Tributària pot accedir a un domicili protegit:

  1. Consentiment del titular: l’obligat tributari pot autoritzar expressament l’entrada. Aquest consentiment ha de ser clar, exprés i previ.
  1. Autorització judicial: en la majoria de casos, Hisenda ha de sol·licitar una ordre d’entrada a un jutge del contenciós-administratiu. Però no n’hi ha prou amb una simple petició: és obligatori justificar de manera motivada per què és necessària l’entrada (per exemple, sospites fundades de frau fiscal, ocultació de llibres comptables, etc.).

El jutge ha de valorar que la mesura sigui necessària, proporcionada i específica. Ha de constar el lloc exacte del registre, la seva finalitat i, si escau, la durada de la mesura. De no complir-se aquests requisits, l’entrada seria il·legal i les proves obtingudes, nul·les.

I durant el registre? Nous límits del Suprem

La recent jurisprudència va més enllà. En la STS 1173/2024, el Suprem va anul·lar un registre en el qual Hisenda havia interrogat a empleats i accedit a dades informàtiques sense autorització concreta per a això. Segons el Tribunal, una autorització genèrica per a revisar llibres no permet interrogar a treballadors ni examinar equips informàtics sense una ordre judicial que ho contempli expressament.

De la mateixa manera, la STS 1122/2024 de 25 de juny recalca que l’accés a continguts digitals –com a correus electrònics o discos durs– exigeix una autorització addicional que respecti el dret fonamental a la intimitat art. 18 CE. No és suficient amb “confiscar” els dispositius: la seva anàlisi posterior requereix un nou control judicial.

Conclusió: garantia judicial enfront del poder inspector

El poder d’inspecció d’Hisenda té límits. El domicili, encara que estigui vinculat a una empresa, no deixa de ser inviolable excepte consentiment o autorització judicial expressa. A més, el Tribunal Suprem imposa ara condicions més estrictes: no es pot interrogar ni analitzar dades sense permís específic del jutge.

En definitiva, l’entrada de l’Agència Tributària en un domicili no sols exigeix base legal, sinó també un escrupolós respecte pels drets fonamentals. La jurisprudència més recent reforça aquesta garantia enfront de possibles excessos en l’exercici del control fiscal.