Tots hem valorat la implantació obligatòria del registre horari des d’un vessant positiu, això és, una major protecció per als treballadors i treballadores, que suposa un major control de les seves jornades de treball i, per què no dir-ho, un major control dels possibles abusos per part de les Empreses.

El que ningú s’havia plantejat o, almenys, no la majoria, és que aquest control horari també serveix per a registrar les jornades d’aquells treballadors i treballadores que no compleixen amb el seu horari de treball.

Per tant, d’igual manera que els treballadors i treballadores poden sol·licitar el pagament o compensació, per part de les Empreses, dels excessos de jornada, les Empreses poden descomptar als empleats, l’import corresponent a la jornada de treball que no hagin cobert.

La Sala social de l’Audiència Nacional ha dictat la Sentència núm. 82/2019, de 20 de juny, en resolució de Conflicte col·lectiu, per la qual considera que si l’Empresa, a través del sistema de control horari establert, detecta retards en l’inici de la jornada de treball, té potestat per a descomptar de la nòmina aquest temps de “defecte”, sense que aquests retards siguin compensables amb un altre temps de treball, encara que la Jornada laboral establerta en el conveni col·lectiu d’aplicació sigui en còmput setmanal.

El supòsit jutjat dirimia un conflicte col·lectiu interposat pel Sindicat Confederació General de Treball (CGT), enfront de la Mercantil ATENT, la qual descomptava de la nòmina dels seus emprats salari equivalent al temps de retard en l’inici de la seva jornada, alhora que, en el cas de ser una pràctica reiterada del treballador o treballadora.

Segons el criteri de la Sala, recollit en la Sentència ara analitzada “No existeix un dret del treballador al fet que la seva jornada individual sigui redistribuïda una vegada fixada per causa de retards injustificats” ja que “tal distribució irregular de la jornada és una facultat empresarial”.

Segons es recollia en la demanda interposada pel Sindicat CGT, l’empresa havia de donar l’opció de compensar els retards, amb altres períodes treballats en excés, no havent-hi lloc a cap descompte en nòmina, per part de l’Empresa, de la mateixa manera que fa quan existeix un excés de jornada.

La Sala social de l’Audiència Nacional considera que “… si bé en el conveni s’estableix un còmput anual de la jornada, la distribució irregular de la mateixa s’atorga a l’ocupador” en tant que la distribució irregular de la jornada “…és una facultat que deriva del poder de direcció i organitzador del treball”.

Segons es recull en la Sentència, donar aquesta opció de recuperació del retard injustificat, podria a aquests treballadors i treballadores en millor posició que aquells que, havent sol·licitat degudament un permís no retribuït, no tenen aquesta opció de compensació.

En definitiva, compensació de temps d’excés, descompte del temps de “defecte”, també.