Des d’avui, es poden presentar les sol·licituds de l’Ingrés Mínim Vital, a través de la Seu Electrònica de la Seguretat Social.

El passat 1 de juny del present, es va publicar el Reial Decret – Llei 20/2020 de 29 de maig, pel qual s’estableix l’Ingrés Mínim Vital, mitjançant el qual, s’estableix una renda mínima garantida, en funció de la mena de llar, a fi que es disposi d’un ingrés mínim en aquells casos que es manca d’ingressos, o fins i tot complementar els ingressos ja existents, fins a l’import garantit per a cada cas, com per exemple el salari o la prestació contributiva de desocupació.

L’import d’aquesta prestació estarà comprès entre els 5.538.-€ anuals, l’equivalent a les pensions no contributives i els 12.184.-€, import màxim al qual es pot tenir dret, depenent del tipus d’unitat de convivència.

Per a poder accedir a aquest ingrés mínim, les persones sol·licitants han de tenir entre 23 i 65 anys, tret que tinguin menors a càrrec, i en aquest cas no es tindrà en compte aquest requisit d’edat, a més d’estar en situació de vulnerabilitat econòmica, sent que el o la sol·licitant, ha d’haver sol·licitat les prestacions o pensions a les quals poguessin tenir dret i, en el cas d’estar desocupat, s’haurà de complir el requisit d’estar inscrit com a demandant d’ocupació.

S’estableix la concurrència de situació de vulnerabilitat econòmica, es prendrà en consideració la capacitat econòmica de la persona sol·licitant beneficiària individual o, en el seu cas, de la unitat de convivència en el seu conjunt, computant-se els recursos de tots els seus membres.

En el supòsit d’unitats de convivència, es tindrà en compte un dels membres, que compleixi amb els requisits anteriorment citats, com a Titular de la unitat de convivència.

Per al cas de persones que visquin soles, hauran d’acreditar que porten més de 3 anys vivint de manera independent dels seus progenitors, a més dels anteriors requisits d’edat i vulnerabilitat econòmica, així com acreditar cotitzacions a qualsevol dels règims de seguretat social, durant un període mínim de 12 mesos.

Per a ser considerada la unitat de convivència, els seus integrants han d’haver conviscut, almenys, durant l’any anterior a la sol·licitud i, igualment, s’haurà d’acreditar, almenys, un any ininterromput de residència legal i efectiva a Espanya, excepte en les situacions de violència de gènere, tracta i explotació sexual.

Els beneficiaris d’aquesta prestació, hauran de tenir un patrimoni inferior a l’import equivalent a 3 vegades la renda mínima garantida per a una llar unipersonal, això és, 16.614.-€, o superior, segons l’escala establerta, en funció dels membres de la unitat familiar, sense que computi a aquest patrimoni l’habitatge habitual, així com tenir uns ingressos inferiors a la renda mínima corresponent al tipus d’unitat familiar que correspongui, en cada cas.

Per a l’aprovació d’aquesta prestació, es tindran en compte els ingressos de l’exercici immediatament anterior a la sol·licitud, excepte en els supòsits de situacions de vulnerabilitat derivats de la crisi sanitària generada per la pandèmia del COVID-19, i en aquest cas es tindran en compte els ingressos d’aquest exercici 2020.

Veurem quin és el resultat d’aquesta prestació, però, sense entrar en debats, sobre el paper, sembla que la seva fi és acabar amb la falta d’ingressos de moltes unitats de convivència, encara que toca esperar per a veure el seu resultat, esperem que la seva implementació sigui millor que la de les famoses “ajudes a la dependència”.