La pandèmia COVID-19 està impactant de ple en els contractes de lloguer de locals de negoci que s’han vist obligats a tancar.

Ni el Decret del passat dissabte 14 de març ni el Reial Decret-Llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per a fer front a l’impacte econòmic i social del COVID-19, han establert res sobre aquest tema.

En el seu discurs dirigit al país, el President del Govern va dir expressament que “Tots hem de facilitar als altres l’adaptació a aquest període difícil. Els arrendadors cara als arrendataris; els proveïdors de béns i serveis cara als receptors, els ocupadors cara als empleats; els creditors cara als deutors.”

En aquest sentit, i davant una situació tan difícil i extraordinària com la que estem travessant, entenem que el més aconsellable és que tant Arrendador com Arrendatari actuïn sobre la base d’uns principis que resumim de la següent manera:

  • Accentuant la seva flexibilitat, i fent un exercici de bona fe, siguin arrendadors o arrendataris, amb vista a facilitar la conservació d’un contracte el manteniment del qual interessarà a totes dues parts una vegada finalitzin les suspensions existents sobre gran part de les activitats empresarials del nostre país.

L’adopció de postures inflexibles, “jo no sota la renda ni un cèntim o jo no pago un cèntim si no puc obrir”, no responen als principis i regles que regeixen el nostre sistema jurídic-contractual, i provocarien un desequilibri tal entre les prestacions, que faria perdre al contracte el seu sentit econòmic. Aquestes actuacions permetrien als tribunals decidir en un futur si una de les parts tenia o  no dret a deixar de pagar el seu lloguer sobre la base de la doctrina de la clàusula “rebus sic stantibus”: sentència del Tribunal Suprem de 30 de juny de 2014.

  • No actuant de manera unilateral i dràstica.

Un relatiu “avantatge” amb la qual compta l’arrendatari és que ara mateix els Jutjats es troben, també, en suspens, i no iniciaran processos de desnonament.

  • Comunicant-se per escrit amb l’altra part i proposant de manera amistosa la signatura d’un breu annex de vigència limitada a la durada de l’estat d’alarma, en el qual es reculli, (i) un ajornament en el pagament d’aquesta renda, la qual haurà de posar-se al dia posteriorment en un termini raonable que permeti respirar a l’arrendatari però que no ofegui a l’arrendador, o (ii) una reducció de la renda a pagar durant l’estat d’alarma, (iii) una combinació entre les dues solucions anteriors.

Qualsevol mesura unilateral presa sense intentar arribar a un acord raonable previ amb l’altra part, pot portar-nos conseqüències judicials posteriors, perjudicials, si s’aparten dels principis de conservació dels contractes, bona fe i justa reciprocitat de les prestacions.