Un matrimoni va més enllà d’una celebració ja que afecta a la vida dels cònjuges en l’aspecte patrimonial.

Quan dues persones decideixen casar-se, a més de segellar un compromís personal, estan signant un contracte. A Espanya, a falta d´acord entre les parts abans del matrimoni, s’aplica un règim econòmic “per defecte” que canvia en funció de la comunitat autònoma on es registra la unió. Modificar-ho és possible amb l’assessorament del seu advocat i s’ha de fer davant notari: la figura que contempla aquesta possibilitat són les capitulacions matrimonials, en les quals regeix el principi de la llibertat de pacte.

En 2015 més de 40.000 parelles -tant casats com a futurs esposos-, van triar realitzar capitulacions matrimonials i pràcticament la totalitat d’elles, per pactar un règim de separació de béns. La gran majoria d’aquests acords van ser signats abans de les noces, a diferència del que ocorria en èpoques anteriors, quan predominaven els acords pos nupcials.

Què és el règim econòmic del matrimoni?

Si els nuvis no opten per cap règim en particular, s’aplica una legislació per defecte que varia en funció de la comunitat autònoma: en gairebé totes les regions d’Espanya es tracta del règim de béns de guanys. A Catalunya i Illes Balears, el règim és la separació de béns, mentre Navarra, Aragó i part de Biscaia compten amb sistemes propis molt semblats al de guanys.

Amb el règim de guanys ja no existeix distinció entre els patrimonis dels nuvis: els guanys i beneficis que obté cadascun a partir de la data de les noces acaben en una societat comuna, de la qual són propietaris tots dos per parts iguals. Això implica que és necessari obtenir el consens de l’altre cònjuge per vendre i administrar els béns en comú, que inclouen “sous, rendiments dels diners i productes, entre altres coses”. El que no entra en el patrimoni comú són els béns privatius, és a dir els que tenia cada cònjuge abans del matrimoni i els rebuts a títol gratuït – herència o donació-, fins i tot després de les noces.

En la separació de béns, cada cònjuge manté el seu patrimoni de manera independent. Aquesta divisió s’aplica també a l’adquirit conjuntament, que serà de cadascun de manera proporcional a l’aportació feta.

Què són les capitulacions matrimonials i quan convenen?

Les capitulacions són acords que fixen les normes que han de regir l’aspecte econòmic del matrimoni i que modifica la legislació que s’aplicaria per defecte als cònjuges. En la majoria dels casos són per passar d’un règim de guanys a un de separació de béns.

Així, si la seva comunitat autònoma no és Catalunya ni les Illes Balears, és recomanable optar per un règim de separació de béns, abans o després del matrimoni, si un dels dos cònjuges té responsabilitats professionals importants, perquè en guanys es comparteix tot, també els deutes. Per exemple, si decidim començar un negoci o donar-nos d’alta com a autònoms per exercir una professió liberal, i finalment l’activitat no s´enlaira, els eventuals creditors podran dirigir-se tant als nostres béns com als del nostre cònjuge, atès que davant la llei existeix un únic patrimoni.

El que no seria possible és fer capitulacions per fugir dels deutes. Quan la divisió és en perjudici dels creditors està prohibit fer-la, però sí es pot fer una separació si tenim previsió de tenir problemes: és una manera de separar el patrimoni familiar del professional.

Les capitulacions poden realitzar-se tant abans com després de les noces, han de fer-se davant notari i després inscriure-les en el Registre Civil. Per a això, el recomanable és comptar amb l’assessorament d’un advocat de confiança.