El polèmic control horari ha estat recolzat pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el qual estableix que, la salut dels treballadors ha de prevaler enfront del cost del sistema de control.

Molta “cua” està portant el control horari que, des del passat 12 de maig, és obligatori per a totes les Empreses Espanyoles

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (d’ara endavant, TJUE), el passat 14 de maig de 2019, va dictar Sentència en relació a l’Assumpte C – 55/18, per la qual obliga als 28 Estats membres de la UE a implantar sistemes de control horari en les empreses, puix que “han d’imposar als empresaris l’obligació d’implantar un sistema objectiu, fiable i accessible que permeti computar la jornada laboral diària realitzada per cada treballador”.

El supòsit que ha donat lloc a la sentència analitzada, correspon al Recurs interposat pel Sindicat CCOO, enfront de la negativa de Deutsche Bank Espanya a establir un registre de la jornada laboral del seu personal, puix que la normativa espanyola no obligava a aquesta implantació.

Segons l’Alt Tribunal, el registre de jornades “ofereix als treballadors un mitjà particularment eficaç per a accedir amb facilitat a dades objectives i fiables relatius a la durada efectiva del treball realitzat”, a més “pot facilitar tant el que els treballadors provin que s’han vulnerat els seus drets com el que les autoritats i els tribunals nacionals competents controlin que es respecten efectivament aquests drets”.

Així i tot, el TJUE dona la potestat als Estats membres de definir els criteris d’aplicació d’aquest sistema, per al que cadascun haurà de tenir en compte “les particularitats pròpies de cada sector d’activitat i fins i tot “les especificitats de determinades empreses, com la seva grandària”.

Igualment, la fallada estableix que “pel que respecta al cost (…) que suposaria per als empresaris implantar tal sistema, ha de recordar-se que, com a resulta del considerant 4 de la Directiva 2003/88, la protecció eficaç de la seguretat i de la salut dels treballadors no pot subordinar-se a consideracions de caràcter purament econòmic”.

Com ja vam recollir en el nostre blog Obligació per a tots de fitxar, la modificació de l’art.  34.9 de l’Estatut dels Treballadors, i que va entrar en vigor el passat 12 de maig, recull l’obligatorietat per a totes les empreses de tenir un registre horari diari, encara que la norma no recull un sistema específic de registre, deixant aquest format a la negociació dels convenis col·lectius o acords entre empreses i la representació dels treballadors, en el cas que existeixi en aquesta, per la qual cosa no és necessari realitzar grans inversions per a complir amb la Llei.